|
Continguts -
Textos
|
|
El Quadern gris, de Josep Pla [Edicions Destino. Barcelona, 1983. Pàgs 72-73. 76-77, 134-135]
1918
[…]
 9 de març. Sembla que és obligat, en aquesta classe de papers, de fer-los precedir d'unes notes biogràfiques. A mi, personalment, m'entreté moltíssim llegir memòries, reminiscències, records, per més humils i vulgars que siguin. Si aquestes notes se salven de la crema, potser algun dia hi passarà la vista algun meu parent llunyà o alguna persona curiosa i desenfeinada.
He nascut a Palafrugell (Empordà Petit) el 18 de maig de 1897. La totalitat de la meva sang és empordanesa. El meu paisatge bàsic està comprés entre Puig Son Ric, de Begur, a llevant; les muntanyes de Fitor, a ponent; les illes Formigues a migdia i el Montgrí a tramuntana: sempre m'ha semblat que aquest país és molt vell i que per sobre hi ha passat tota classe de gent, gent errant i diversa.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
Continguts -
Textos
|
|
“Anís del mono” [Dins Vuitanta-sis contes, de Quim Monzó. Quaderns Crema. Barcelona 1999. Pàgs. 319-322]
 El senyor Nonell havia dinat en un restaurant libanès amb qui considerava el seu millor amic. Havien celebrat que el senyor Nonell complia setanta-tres anys. Com que feia temps que no dinava de manera opípara ni bevia, va arribar a casa un pèl alegre. Tot i això, va obrir la porta sense gaires problemes: durant tot el trajecte, des que, poc després de sortir del restaurant, es va adonar que havia begut en excés, s'imaginava, com a les pel·lícules, lluitant per ficar la clau al pany. L'eufòria el feia sentir-se en aquell estat d'esperit que convida a fer encara una altra copa. Per això, va anar a l'habitació (dormitori i estudi alhora) i, de l'armariet de les begudes, antigament ben assortit, en va treure l'ampolla d'anís, l'única que hi havia d'ençà que el metge li va prohibir l'alcohol.
|
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|
|
