• “Futur.doc: reis, comtes i senyors” (Tarasca. TVC, 2000). Excel•lent audiovisual que ofereix una visió global de la Catalunya medieval i que hi insereix la poesia trobadoresca (min. 6 a 12), Ramon Llull, fets que apareixen a la Crònica de Ramon Muntaner i Ausiàs March [fins al min. 50].
1. Faci una recerca d’informació sobre les característiques essencials de la societat feudal europea: límits cronològics, base econòmica, poder polític, estructura social, creences ideològiques, ús lingüístic i literatura... i redacti’n una explicació breu tot tractant tots aquests aspectes.
2. Llegeixi l’article “Casar-se al segle XII” (el cos, no els annexos). Què motivava el casament dels homes i les dones de la noblesa en la societat feudal?
• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 25-26.
• Articles “Feudalisme” (capítol ‘L’economia feudal’) i “Edat Medieval” (capítols ‘L’Europa feudal’ i ‘La piràmide social medieval’), a Viquipèdia.
• “La revolució feudal”. Programa d’”En guàrdia”, de Catalunya Ràdio (120, 2004, 50 min.). Qui vulgui ampliar informació, també “Els mals usos”. Programa d’”En guàrdia”, de Catalunya Ràdio (89, 2003, 50 min.).
• “Sorgiment del feudalisme”. Audiovisual elaborat per GES (fins el min. 4,25).
• AGUILERA, Gemma. “Casar-se al segle XII”. Sàpiens (n. 6, abril de 2003), p. 40-45.
3. En quina àrea geogràfica i amb quins límits temporals es va produir la poesia trobadoresca?
4. Per què aquesta poesia va tenir èxit als territoris catalans?
5. Qui produïa la poesia trobadoresca i en quina llengua? Qui eren les trobairitz? Qui la transmetia i de quina manera?
6. Quins eren els gèneres trobadorescos? Quins temes s’hi tractaven? Faci’n un esquema en forma de graella.
7. Què era l’amor cortès o fin amor? Quin paral•lelisme tenia amb l’estructura social feudal?
8. Llegeixi el poema “Massa he estat sota cua de moltó”, de Guillem de Berguedà i realitzi el qüestionari següent.
8.1 Faci una breu biografia del seu autor.
8.2 A quina dama es dirigeix el trobador? Tenint en compte com l’anomena, respecta la tradició de fer servir un senyal per amagar la identitat de la dama? Per què ho fa?
8.3 Per què la dama li regala un cinturó groc?
8.4 Què és el que motiva l’enfrontament amb Pere de Berga?
8.5 Quins són els “assalts i avançaments” que fa el trobador en aquest enfrontament?
8.6 Com es venja Guillem de Berguedà, de Pere de Berga, d’haver estat acollit al seu castell en les pitjors estances?
8.7 Per què el trobador diu que, tot i el que desitja més és enfrontar-se militarment amb Pere de Berga, ell ja ha guanyat alguna batalla?
8.8 Què diu el trobador que ha fet i que seguirà fent per denigrar l’honor del seu enemic?
8.9 Quina acusació fa el trobador a “Mon Sogre” a la V estrofa?
8.10 Qui és Montaner? Què li demana?
8.11 Quina comparació final fa de la dama i el seu marit?
8.12 A quin gènere pertany el poema?
10. Llegeixi el poema “Amb la dolçor de la estació nova”, de Guillem IX d’Aquitània i realitzi el qüestionari següent.
11. Llegeixi el poema “Quan veig l’alosa aletejar”, de Bernat de Ventadorn i realitzi el qüestionari següent.
11.1 Busqui informació sobre l’autor del text.
11.2 Quin sentiment desperta en el trobador la contemplació de la feliç alosa, símbol de llunyania? Per què?
11.3 Per què el trobador diu que no coneix gens bé què és l’amor? Sense amor correspost, què li queda?
11.4 De quina manera es produí l’enamorament? Qui té una actitud activa i qui passiva? Qui és Narcís (busqui-ho en un diccionari de mitologia)?
11.5 Quina és la queixa del trobador en relació a totes les dames?
11.6 I en relació a la seva dama? A quina causa atribueix la seva desgràcia
11.7 Quina és l’actitud final del trobador davant la manca de resposta de la dama? Quines dues metàfores usa per incrementar la càrrega simbòlica del seu estat?
14. Lectura (o relectura) de L’ocell de Foc, d’Emili Teixidor. Editorial Cruïlla. Barcelona, 2005. 172 pàg. També es pot aprofitar la proposta de lectura de www.edu365.cat.
15. Joc Guillem de Berguedà, realitzat per La Factoria de Jocs (2004).
16. Visita guiada al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona (Exposició permanent: art medieval). Places limitades. Web de la col•lecció on-line.
18. Elabori una breu biografia d’Ausiàs March, en forma de graella, que situï cronològicament els fets més destacables de la seva vida (entre 10 i 15 fets, aproximadament). Paral•lelament, situiï-hi, en una altra columna, fets del context català de l’època.
19. Situï cronològicament i geogràficament la figura d’Ausiàs March.
20. En quina família va néixer? Esmenti algun fet d’interès dels seus avantpassats.
21. A quina classe social pertanyia? Quina relació tenia amb la monarquia? A més de dedicar-se a fer poesies, quines eren les activitats d’Ausiàs March?
22. Com va ser la seva vida matrimonial? Va tenir fills?
23. Quins dos temes essencials de l’existència humana tracten els seus versos?
24. Com és la dona a qui es dirigeix el poeta (idealitzada o realista)? Tenia correspondència amb alguna dona que conegué March?
25. Com s’ha classificat la seva obra? Com tracta l’amor en cadascun d’aquest cicles? Sempre tingué la mateixa actitud?
26. Quina concepció té de l’amor?
27. Expliqui què tracta als Cants de Mort?
28. La seva poesia, formalment (lingüísticament) i temàticament, és encara medieval o s’apropa al Renaixement? La sinceritat personal és més pròpia d’una època o de l’altra? Raoni les respostes.
29. Quin és context literari en què escriu Ausiàs March, a València?
• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 28.
• Audiovisual “Ausiàs March” (Generalitat de Catalunya, 1998. 11 min.). Nota: No està ben sincronitzat el so i la imatge, però és una bona síntesi.
• “Vigència d’Ausiàs March”. Fragments del pròleg de Joan Fuster a Antologia poètica d’Ausiàs March (Barcelona, 1959).
• CR-ROM “El cavaller Ausiàs March”, de Vicent Gómez Labrado, volum n. 4 de la col•lecció “L’àlbum”, d’Escola Valenciana (notícia de la presentació dins les activitats culturals de la XVIII Trobada d’Escoles Valencianes).
• Auca d’“Ausiàs March”, a La paret de les auques.
• Actuació de Rapsodes a la Soirée catalane, dins el 28è Marché de la Poésie, amb un text d’Ausiàs March (8,55 min.; actuació musical a partir del min. 3,25).
Activitats pràctiques
30. Llegeixi el poema “Veles e vents han mos desigs complir” (46), en la versió original (Viquitextos), tot i que pot complementar aquesta lectura amb la versió moderna de Joan Fuster, i realitzi el qüestionari següent. Aprofiti la versió musicada de Raimon (audiovisuals: Palau Sant Jordi de Barcelona, València (?), Sueca (Setmana Fuster); audio al web Música de poetes).
30.1 En quin escenari metafòric situa Ausiàs March el jo poètic (els meus desigs), en les dues primeres estrofes?
30.2 Hi apareixen els noms de diversos vents. Quins són? Què representa metafòricament la seva lluita? En falta algun per completar la rosa dels vents. Dibuixi-la tot col•locant cada vent en la posició que li pertoca.
30.3 Què demana el jo poètic a aquests vents?
30.4 Com es troba la mar? Qui es troba com la mar? Defineixi què és un adínaton i identifiqui’n un en al segona estrofa.
30.5 Què fan els pelegrins? Què els succeeix, malgrat ells mateixos? Què ho provoca?
30.6 El poema, doncs, fa ús d’imatges marines. Quines expressen el desig d’un retorn feliç o angoixa davant el perill? Com expressa la força de la por?
30.7 Per què creu que March usa aquestes imatges en els 20 primers versos? Què pretén aconseguir?
30.8 A partir del vers 21 abandona aquestes imatges. A qui es dirigeix? Quina prometença li fa, pregant a Déu ?
30.9 Quin temor li expressa? Creu que pot succeir allò que tem?
30.10 I què critica a la dama (vers 29-30)? Què oposa, doncs, a la seva prometença?
30.11 Com suposa que li afectaria, a ella, la possibilitat de la seva mort, en relació a l’amor?
30.12 El jo poètic accepta, tanmateix, allò que li espera en el futur? Està disposat a assumir-ho? Per què?
30.13 Quina relació té la seva actitud amb la consideració que té d’ell mateix com a amant?
30.14 Tot i no desitjar la mort, però si aquesta es produeix, quin benefici obtindria el jo poètic? Què podria provar?
30.15 Fixi’s en el “senhal” de la tornada. És el nom de la dama? A qui es dirigeix, doncs? Per què no es dirigeix a la dama?
30.16 Què li diu? Expliqui l’antítesi del penúltim vers. I què “els jocs de daus”, metafòricament?
30.17 Analitzi la mètrica (mesura sil•làbica, cesura, rima, estrofa i composició).
30.18 Si compara la versió original amb la Joan Fuster, podrà descobrir el recurs de l’hipèrbaton, com succeeix al vers 31. Citi tres versos més que el continguin.
30.19 La personificació és un recurs que atribueix qualitats humanes (accions, per exemple) a realitats que no ho són. Busquin dos i reprodueixi’ls.
30.20 En quins versos March usa el recurs de la hipèrbole?
31. Llegeixi el poema “Quin tan segurs consells vas encercant” (11), en la versió original (Viquitextos), tot i que pot complementar aquesta lectura amb la versió moderna de Joan Fuster, i realitzi el qüestionari següent. Aprofiti la versió musicada de Raimon (audio; audio amb la lletra).
31.1 A qui s’adreça la veu poètica en la primera estrofa? Per què ho fa a través d’una interrogació metonímica? Com s’anomena la figura literària que representa el cor?
31.2 Com és vista la mort? Per què?
31.3 Qui surt plorant i amb els braços oberts? Per què ho fa amb gran goig? Quina hipèrbole apareix ací?
31.4 Què és la casa estrangera del vers 12?
31.5 Quin és el favor del vers 13?
31.6 Quin és el personatge de l’estrofa tercera? Com es presenta? Li són pròpies aquestes característques? De qui són més pròpies?
31.7 Quina figura retòrica configuren aquestes dues personificacions?
31.8 Què expressen els versos 24-25? Quina funció tenen en aquesta primera part?
31.9 A partir del vers 26, es mantenen les figures presents fins a la tercera estrofa?
31.10 Per què, en els versos 27-28, el poeta diu que en ell veuran la força d’Amor?
31.11 Expliqui el contrast del versos 29-32.
31.12 Indiqui els versos en què s’expressa que el jo poètic és qui pateix més per causa d’Amor?
31.13 Quina mena de mort li espera, segons expressa el jo poètic a la dama? La dama li correspon, doncs?
31.14 Per què podem dir que aquesta composició coincideix amb la ideologia romàntica?
31.15 Quants personatges apareixen en el poema? I quants d’aquests són personificacions?
31.16 Analitzi la mètrica del poema.
• L’obra completa d’Ausiàs March (128 poemes), a Viquitextos.
• Versions musicades de poemes d’Ausiàs March, fetes per Raimon (Músiques de poetes).
• Llibre de text (Llengua catalana, 3r d’ESO, OM, p. 31).
• Web “Ramon Llull”, a Escriptors catalans.
• Web “Qui és Ramon Llull”, del Centre de Documentació Ramn Llull la Universitat de Barcelona.
• Graella Vida i obra de Ramon Llull, dins d’aquest web.
• Web http://www.xtec.es/~lrius1/llull/contenidor.htm (Abans de llegir)
• Ramon Llull, a la revista virtual “Lletra”, de la UOC.
• L’Auca de Ramon Llull.
• Programa "Ramon Llull" [Catalunya Ràdio, "En guàrdia", dirigit per Enric Calpena, amb els professors Oriol Junqueras i Lola Badia, 25-11-2007].
• Audiovisual Ramon Llull, ciència i acció (produït per Fundació Videoteca del Països Catalans, 1996; 46 min.).
• Usi un mapa on apareixen tots els seus viatges.
34. Llegeixi el següent fragment d’El llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill i faci el següent qüestionari. Tingui en compte les dades següents sobre l’obra.
34.1 Quines virtuts té aquest cavaller? La seva conducta s’adequa al que propugna Llull al Llibre de l’ordre de cavalleria? Per què?
34.2 Compari Blanquerna amb el cavaller. Quines són les armes de Blanquerna?
34.3 Què representen cadascun dels personatges d’aquest fragment?
34.4 Quins valors defensa Llull amb aquesta obra?
34.5 Per què va escriure aquesta novel•la, si Llull no volia fer literatura?
“Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí con és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors, e los menors hagen refugi als majors, enaixí és costuma de l'orde de cavalleria que per ço car és gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li són dejús en honrament e en força. On, si forçar vídues qui han mester ajuda, e heretar òrfens qui han mester regidor, e robar e destruir los hòmens mesquins e despoderats a qui hom deu donar socors, se concorda ab l'orde de cavalleria, malvestat, engany, crueltat e falliment se covenen ab orde e ab nobilitat e honrament. E si açò és enaixí, doncs cavaller e son orde és contrari al començament de l'orde de cavalleria”.[...] “Si cavalleria, qui és tan honrat ofici, fos ofici de robar e de destruir los pobres e los despoderats, e d'enganar e de forçar les vídues e les altres fembres, ben gran e ben noble ofici fóra ajudar e mantenir òrfens e vídues e pobres. On, si ço qui és malvestat e engan era en l'orde de cavalleria qui és tan honrat, e per malvestat e per falsia e per traïció e crueltat, cavalleria era en son honrament, quant més pus fortment sobre cavalleria seria honrat l'orde qui hauria honrament per lleialtat e cortesia e liberalitat e pietat!”. [...] “Cavaller lladre, major lladronici fa a l'alta honor de cavalleria con li embla si mateix e son nom, que no fa con embla diners o altres coses; car emblar honrament és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna d'ésser lloada e honrada. E car honor e honrament val més que diners ni que aur ni que argent, per lo és major falliment avilar cavalleria que emblar diners ni altres coses qui no són cavalleria.” (II. De l’ofici a qui pertany cavaller)”.
[...] “Tot cavaller deu saber les set virtuts qui són rail e començament de totes bones costumes, e són vies e carreres de la celestial glòria perdurable; de les quals set virtuts són les tres teologicals e les quatre cardenals. Les teologicals són fe, esperança, caritat. Les cardenals són justícia, prudència, fortitud e temprança” (VII. De les costumes que pertanyen a cavaller).
Les quatre grans cròniques i la monarquia catalana
Alfons I el Cast (1162—1196)
Bernat Desclot
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)
Jaume I
Ramon Muntaner
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1285-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)
Pere III
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)
Activitats pràctiques
37. Llegeixi el capítol 292 de la Crònica de Ramon Muntaner (els dos darrers paràgrafs) i faci el següent qüestionari.
37.1 Ramon Muntaner esmenta el rei Alfons, rei d’Aragó, i el seu pare, que ha mort. Qui és el seu pare i de quins territoris més són reis?
37.2 Quin altres reis o regnes són esmentat?
37.3 Per què hi ha diversos reis catalans o de la corona catalano-aragonesa? Per quins territoris s’estenia la corona catalano-aragonesa, a inicis del segle XIV? Quin era el monarca senyor dels altres?
37.4 Quina temença o por planteja Ramon Muntaner, en relació a tots aquests reis?
37.5 Per què creu que Ramon Muntaner fa esment a aquest perill? Quina actitud demostra amb les seves paraules?
37.6 Quin recurs usa Ramon Muntaner per explicar i convèncer de la seva proposta política? Expliqui’n el contingut.
.jpg)
