La planificacció setmanal de la feina exposada ací pot patir modificacions, segons el ritme de feina de cada grup. Per a cada grup, dia i hora, cal tenir en compte les indicacions del professor.
Febrer
Del 20 al 24 de febrer
Dia
Hora
Grup
Feines encarregades per a...
Dil 20
8,30
1D
9,30
1E
11
2T ABC
12
1A
Dim 21
11
2T ABC
U.2 Sinonímia: ex. 28 (4, 5, 6,7, 9, 8).
15,30
1A
Examen Lectura.
16,30
1D
U.6 El verb. Concepte. Lexema i morfemes: ex. 39, 40; 41, 42, 43, 44 (11).
Dmc 22
8,30
1B
U.6 El verb. Concepte. Lexema i morfemes: ex. 40; 41, 42, 43, 44 (11). U.6 i 7 Accidents gramaticals dels verbs: 45 i 46.
Febrer • Febrer no existia en el primer calendari romà, ja que aquest només tenia deu mesos. Aquest mes va ser afegit al calendari, com el gener, amb la reforma de Numa Pompili, a fi d’adaptar-lo al cicle lunar, i va ser situat en dotzena posició, per la qual cosa l’any començava al març. Si bé originàriament febrer tenia 28 dies, amb el calendari julià va passar a tenir-ne 29 (30 en any de traspàs). Posteriorment August li va restar un dia, per afegir-lo a l’agosy, de manera que febrer es va quedar amb els 28/29 que té actualment.
• El nom prové dels ritus purificatoris, les februalia (de februare, 'purificar'), en les quals s'aplacaven els morts amb sacrificis i ofrenes. I d’aquí, prové el déu romà Februus, el de la purificació. • Com que la correspondència entre el calendari gregorià, el nostre calendari actual, i l’any astronòmic no és exacta (6 hores més l’any solar), cal corregir la desviació provocada per aquest fet, amb la incorporació d’un dia al mes de febrer, cada quatre anys. L’any en què es fa aquesta operació s’anomena any de traspàs (el que no ho són s’anomenen comuns). El càlcul de l’any de traspàs es fa a partir del fet si el nombre de l'any és divisible per quatre (a excepció d'anys que són divisibles per 100, però no per 400). • En el mes de febrer celebrem el carnestoltes, també anomenat carnaval. Carnestoltes deu provenir carnes toltes (carns tretes), designació de la Quaresma, per part del Papa Gregori el Gran, com a referència a la prohibició de menjar carn. I carnaval pot derivar dels termes llatins carnis avalis (carns separades). Posteriorment aquests termes passaren a significar el període de llibertat anterior al d’abstinència. La coincidència amb les saturnals romanes fa pensar que l’Església adaptà la festivitat dedicada a Saturn, en què es creia que no hi havia discòrdies, disputes, ni distincions socials i per això, durant set dies, els esclaus tenien una llibertat inhabitual, en què es feien servir pels amos i es posaven les seves robes i joies, el senat i els tribunals no es reunien, es suspenien les accions militars i no s’iniciava cap empresa important. Aquesta mena de disbauxà fou prohibida per l’Església, al s. XVII, i en èpoques de repressió, les autoritats civils també ho han fet. • A l’hemisferi sud, el mes de febrer és l’equivalent al nostre agost. • Els seus símbols són l'ametista, la violeta i la perla (d'on ve el nom que té en finès, ja que ja que aquest és l'aspecte de la neu a les branques dels arbres després d'una gelada) [Font: Viquipèdia i Enciclopèdia catalana].
