Aigües encantades, de Joan Puig i Ferrater (Ed. 62, El teatre de l'Escorpí, 20; p. 79-85)
Argument de l'obra (fins al fragment): En un poble de secà, d'una zona muntanyenca prop de Tarragona, a d'inicis de segle XX, els seus habitants pateixen una sèquia perllongada. A la vila, es presenta un geòleg, dut per la filla de l'alcalde, que fa de mestra a la capital, per tal que els expliqui com poden aprofitar les aigües d'un gorg proper.
Text
[...]
Foraster: Escolteu, tingueu paciència. No em feu la contra abans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país i les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feia perdre les collites... Però la secada, que per vosaltres es un càstig de Déu, una venjança del cel... obeeix a causes naturals i sols per medis naturals heu de buscar el remei. Aquí teniu una creença, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinc jo a criticar la vostra manera de veure i de sentir les coses sinó a obrir-vos els ulls a la realitat... Aquesta fe cega amb el miracle de les aigües, us priva de veure-la com jo la realitat...
Amat: Poble, no te l'escoltis més!
Una veu: Deixeu-lo parlar!
Romanill: Costi lo que costi parlarà! Mentre sigui dintre les quatre parets de casa meva parlarà!...
Joan: Això és dir massa!
Romanill: Ni que només se quedin tres persones a escoltar-lo!
Foraster: Sí, vinc a fer una obra bona i cap poder m'aturarà. Deixo de costat les vostres creences. Escolteu: no molt lluny d'aquí teniu uns gorgs que vosaltres anomeneu gorgs de la Verge...
Joan: Són els gorgs sagrats, miraculosos!
Amat: Són les aigües de la Verge que curen els malalts.
Una veu: No ens toqueu els gorgs de la Verge!
Una veu de vell: No! No ens toqueu la Verge!
Romanill: Deixeu parlar!
Joan: Parli! Què opina vostè d'aquests gorgs?
Foraster: Que si feu en aquell indret els treballs necessaris, trobareu una gran vena d'aigua que us portarà la riquesa, la vida als vostres camps... (Expectació general). Amb no gran esforç us en podeu assegurar... estic segur del resultat!
Una veu: De què tindrem aigua?
Foraster: No ho dubteu.
Una altra: Molta?
Foraster: Sí, molta.
Una altra veu: És molt aventurar això!
Una altra veu: Què és minaire vostè?
Foraster: Sí, encara que no em guanyi la vida amb els meus braços. Els meus pares eren uns rics propietaris de mines i jo vaig passar moltes hores de la meva infantesa en les entranyes de la terra. El goig millor per mi, més que tots els jocs d'infant, era la voluptuositat dels misteris que ella em revelava. De jovenet, al mateix temps que em dedicava a l'estudi i al treball de la intel·ligència, el meu pare em va ensenyar a descobrir els secrets de la naturalesa. No hi ha res més hermós al món que les relacions de l'home amb la natura. La terra és per l'home com l'home és per la terra, i tots els somnis d'una altra vida jo els maleeixo si m'han d'allunyar d'ella. Ella es dóna com una enamorada a l'home que la sap comprendre i estimar i obre els seus ulls, ses entranyes pròdigues de preciosos metalls i d'aigües tant riques com els metalls. Amb amor i treball, amics, la terra se'ns fa nostra, i per això, aquí com en altres parts, m'ha mostrat els seus secrets que són la riquesa de l'home. Aquella aigua dels gorgs, com se pot creure de cop, no neix de les filtracions de la serra de Rocalba. La serra és erma, de roca viva, on no hi arrelen més que magres herbes... i a més no hi plou, com vosaltres sabeu. I no obstant, a baix al peu, teniu aquestes hermoses aigües, aigües vives i abundants que es renoven constantment...
Amat: No, senyor, dispensi que el contradigui... les aigües dels gorgs són mortes, aigües encantades com solem dir aquí...
Foraster: És un error vostre. Cap element de la naturalesa permaneix en eterna quietud!
Amat: Sí, allí s'estan les mateixes aigües pels segles dels segles!
Una veu: Les aigües beneïdes per la Verge!
Una altra veu: Són miraculoses!
Una altra veu: Han curat molts malalts!
Una altra: Han tornat la vista als cecs!
Una altra: I la força al paralític!
Amat: I les aigües sagrades s'estaran immòbils per tota l'eternitat perquè Déu ho vol!
Foraster: És un error, una idea falsa, mantinguda per la llegenda religiosa. Aquelles aigües són vives, abundants... i se'n tornen estèrilment a les profunditats de la terra perquè vosaltres voleu. Van de nou cap a la vena mare, al riu d'aigua que es perd en lo profund. Oh, poble!... abandona la llegenda i entra a la realitat. Doneu-me la vostra confiança i de tot lo que us he dit jo en responc amb la vida!... (Mormol general).
Amat: Silenci! Prou! Ja ho sentiu, ens vénen a destruir les nostres creences, la fe amb la nostra Patrona, les aigües sagrades dels nostres avis!...
Foraster: Vinc a ensenyar-vos d'utilitzar els elements que la Naturalesa us ofereix!
Amat: La utilitat! Amb això se'ns vol enganyar!
Una veu: I vosaltres que no ens enganyeu?
Joan: Silenci!
Foraster: Escolteu!... Senyor batlle, deixi'm exposar, explicar el meu pla...
Amat: No, Joan!
Una veu de vell: Tenim una cosa millor que tots els teus plans, la nostra fe!
Amat: Vol la nostra perdició!
Una veu: Escolteu-lo! Ajudeu-lo!
Foraster: Si no us lliureu d'aquest fanatisme no us traureu la misèria de damunt vostre!
Amat: Ja s'ha blasfemat prou aquí! No volem forasters, no volem ningú que ens... (La veu de l'Amat queda ofegada per un mormol general i crits venint del carrer).
Veus i crits: Oh !... — Ara ! — Pas ! — Pas ! — El senyor Rector!... — Mossèn Gregori!...
Amat: El senyor Rector!... Respiro, Joan!
(Mossèn Gregori penetra entre la multitud molt emocioniat).
Mossèn: Germans meus!
veus: Visca el senyor Rector!...
Mossèn (Que s'ha dirigit cap al lloc de les autoritats): He fet el sacrifici de venir però no em dol...
Amat (Anant efusivament, acalorat, cap a ell): No, senyor Rector. Era necessari... parli'ls de seguida...
Mossèn: Sí. Acabo de saber que s'han dit veritables monstruositats!... (Dirigint-se a la multitud). Germans!... Quina necessitat té dels homes el poble que està sota la protecció divina?
(Expectació general i veus de consentiment).
Foraster: Vostè, senyor Rector, ha vingut sens dubte mal aconsellat...
Mossèn: Jo vinc a protestar de les abominacions que s'han dit aquesta tarda...
Foraster: No s'ha dit cap abominació.
Mossèn: No he vingut per a disputar amb vostè, sinó per a parlar al meu poble, al poble fidel al Senyor... Vostè, si em vol creure, retiris; hi guanyarà. Aquesta bona gent comença per no entendre'l... i si l'entengués... què? No el coneixen, no li tenen cap mena de confiança. Aquest país sempre ha sigut castigat per la secada. Altres estan exposats a les ventades, a les inundacions o als terratrèmols. I és que l'home no està posat sobre la terra per a trobar-hi el benestar.
Foraster (Somrient): Això segons la seva moral!
Mossèn: Li prego que no m'interrompi... després si vol parlar...
Foraster: Està bé, si...
Mossèn: Aquest poble, sempre desgraciat, no ha perdut mai la fe, al contrari, la pobresa, la humilitat, les privacions i l'oblit en què viu, contribueixen a que sigui més fidel al Senyor. I és per això que un dia, en els temps antics, allà als gorgs, un pastoret de costums santes que pastorava el seu ramat tot fent oració al bon Déu (no era com els pastors d'avui), va veure una gran resplendor que eixia a flor d'aigua del Gorg Major. S'hi acostà sorprès, tremolant davant del misteri i del mig d'aquella flama, resplendent com l'aurora que s'encengués sobtadament al cor de la nit, eixí la Verge dels Gorgs y li parlà amb dolcesa: "Digues als teus germans que m'edifiquin una ermita a la coma dels Gorgs i jo del meu setial estant vetllaré per ells i els ompliré de beneficis mentre no perdin la fe dels seus avis...". I el bon pastor abans que la Verge acabés, caigué encegat per tanta llum, corprès pel misteri, tremolant davant de la sobrenatural meravella... Així el trobaren els altres pastors i pagesos a la posta de sol, amb una Verge de pedra al costat, que és la Santa Imatge que avui venerem...
(Un mormol general puja a ofegar les paraules del Rector. Alguns alcen el cap, altres estenen les mans).
Una veu: Plou!
Unes altres veus: Plou!... Plou! Plou!...
(Una alegria folla, quasi infantívola s'apodera de la multitud. Cauen algunes gotes).
Una veu (Del carrer, amb tota la força dels seus pulmons): Aigua!
Una altra veu (D'una finestra): Aigua!...
Diverses veus: Aiguaaaa! Aiguaaaa!...
Joan: Oh, Amat! Mossèn Gregori... què fem?...
Amat (Amb un crit): Un miracle!
Mossèn: Oh, poble!... Novament el miracle!... Germans! Ja veieu l'aigua del bon Déu que s'acosta!... Tots els bons, tots els fidels, de genolls davant del miracle!...
[...]
Qüestionari
1.Defineixi les següents expressions (esculli’n cinc i deixi’n tres):
a)llosa de sepulcre:
b)gorgs:
c)contradigui:
d)fanatisme:
e)mormol:
f)blasfemat:
g)multitud:
h)efusivament:
2.Marqui amb una C -si és cert- o una F -si és fals- cadascuna de les següents afirmacions:
a)____ Segons Amat, les aigües són encantades perquè es renoven constantment.
b)____ El poble, el rector, Amat i Joan interpreten com un miracle el fet que plogui.
c)____ El Foraster és contra les llegendes, la fe cega, el fanatisme religiós i a favor de la realitat constatable, d'utilitzar la natura a favor de l'home.
d)____ El Mossèn creu que l'home és sobre la terra per trobar-hi benestar.
e)____ Romanill és l'únic personatge que creu en el Foraster.
3.Què hi ha veritablement al gorgs?
4.Quins arguments usen Joan, Amat i la veu del poble contra les afirmacions del Foraster?
5.Quina és la versió religiosa dels gorgs?
6.Què pensa en Romanill del que proposa el Foraster? I de la reacció del poble?
7.Perquè creu que el Mossèn no vol que les aigües de la Verge siguin explotades?
8.Quin fet acaba amb la discussió? A quina causa és atribuït?
9.Quina oposició ideològica es fa evident en aquest obra?
10. Marqui, amb color vermell o retolador fluorescent, les acotacions en el text i transcrigui aquelles que fan referència al moviment dels personatges dalt de l'escenari, o als fenòmens atmosfèrics.
11. En quin escenari creu que seria possible aquest fragment teatral? Faci una hipotètica descripció del decorat.
Foraster