Ara que estic al llit
malalt,
estic força content.
-Demà m'aixecaré potser,
i heus aquí el que m'espera:
Unes places lluentes de claror,
i unes tanques amb flors
sota el sol,
sota la lluna al vespre;
i la noia que porta la llet
que té un capet lleuger
i duu un davantalet
amb unes vores fetes de puntes de coixí,
i una riall fresca.
"Massa he estat sota cua de moltó", de Guillem de Berguedà (versió de Francesc Ribera)
Massa he estat sota cua de moltó
sense cantar de ma dama, Ma Sogra,
la més gentil que mai nodrí en la terra
boca, front i ulls serens i somrients.
Vull expressar els meus nobles sentiments
sols per la fe que us dec, dama de Berga,
que gentilment acull, complau i alberga.
Aigües encantades, de Joan Puig i Ferrater (Ed. 62, El teatre de l'Escorpí, 20; p. 79-85)
Argument de l'obra (fins al fragment): En un poble de secà, d'una zona muntanyenca prop de Tarragona, a d'inicis de segle XX, els seus habitants pateixen una sèquia perllongada. A la vila, es presenta un geòleg, dut per la filla de l'alcalde, que fa de mestra a la capital, per tal que els expliqui com poden aprofitar les aigües d'un gorg proper.
Text
[...]
Foraster: Escolteu, tingueu paciència. No em feu la contra abans de parlar. Procuraré ser ben clar. Jo coneixia el vostre país i les vostres necessitats, sabia que molts anys la secada us feia perdre les collites... Però la secada, que per vosaltres es un càstig de Déu, una venjança del cel... obeeix a causes naturals i sols per medis naturals heu de buscar el remei. Aquí teniu una creença, una llegenda religiosa que pesa sobre vosaltres com una llosa de sepulcre. No vinc jo a criticar la vostra manera de veure i de sentir les coses sinó a obrir-vos els ulls a la realitat... Aquesta fe cega amb el miracle de les aigües, us priva de veure-la com jo la realitat...
Antígona, de Sòfocles (ed. de la Magrana) [p. 64-67]
Antecedents: Després de la mort dels fills d’Antíope, Laios torna al poder i es casa amb Iocasta, amb la qual té un fill, Èdip (malgrat la prohibició dels déus) i Antíope, la seva mare, en ple desconeixement, es casen i tenen uns fills (Antígona, Polinices, Etèocles i Ismene). Quan ho descobreixen, Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls i és rebutjat pels seus fills (menys per Antígona, que l’acompanya en la seva expulsió de Tebes, la ciutat que governa Èdip). Llavors Èdip vaticina que Etèocles i Polinices lluitaran a mort pel poder. Efectivament, Etèocles no vol compartir el poder amb Polinices i aquest demana ajuda a l’exèrcit d’Argos, que assetja la ciutat. Les forces d’Argos són finalment derrotades, però, en una de les portes de la ciutat, els germans es maten mútuament. Ací comença la trama dramàtica d’Antígona.
[...]
Episodi II
(Entra el guardià per l'esquerra portant Antígona)
[...]
Guardià: Heus-ací l’autora del fet. L'hem agafada mentre enterrava el cadàver. Però, on és Creont?
[...]
Creont: Què passa? Amb quin fet s'escau la meva arribada?
Guardià: [...] aquí em tens, infidel certament al meu jurament, portant-te aquesta noia capturada mentre agençava la tomba. I ara no hi ha intervingut la sort: aquesta descoberta ha estat només meva, no pas de ningú més. I doncs, sobirà, agafa-la i, segons la teva voluntat, interroga-la i jutja-la. Pel que fa a mi, és just que em vegi lliure de qualsevol mal.
L’Odissea, d’Homer (Adaptació de Jesús Cortés i il•lustracions d’Enric Solbes; Edicions Bromera [p. 4, 5-8, 47-51, 93-98])
“Diu la llegenda que, allà pel segon mil-lenni abans deCrist, les deesses de l'Olimp van fer que Paris, que era el fill del rei de Trola, s'enamorara perdudament d'Helena, que era esposa de Menelau, rei d'Esparta. Tan enamorat n'estava, que Paris, aprofitant una estada a la cort espartana, va segrestar l’esposa del rei i se la va emportar al seu regne. Menelau, com es lógic, se sentí ultratjat i, per venjar el rapte d'Helena, demanà al seu germà Agamèmnon que comandara una guerra contra els troians, amb l’ajuda d'altres reis grecs, entre els quals es trobava el protagonista d'aquesta història, el valerós Ulisses, sobirà per excel·lència d'Ítaca.
No obstant això, a L'Odissea no es narren les gestes del famós Ulisses a l’èpica guerra de Troia, sinó el seguit d'aventures a les quals l'heroi es va enfrontar en el seu retorn a Ítaca. Va ser, el seu, un viatge mític que s'esdevingué quan déus i homes convivien junts, i les millors armes d'un guerrer eren la prudència, l’'astúcia i el coratge.”
I. El retorn d'Ulisses
“La guerra de Troia havia acabat, i els herois comandats pel rei Agamèmnon es disposaven a tornar, per fi, a les seues terres.
Entre aquests herois es trobava Ulisses, rei d'Ítaca, i, amb ell, els súbdits itaquesos que havien lluitat a les seues ordres per fer costat a Agamèmnon.
.jpg)
“Diu la llegenda que, allà pel segon mil-lenni abans deCrist, les deesses de