Optimus Template

LLENGUA CATALANA – 4t d’ESO (TELL – Castellnou)                                       CURS 2010-2011

Professor: Jordi-Carles Burillo

1a avaluació. La poesia trobadoresca, Ausiàs March, La prosa medieval en català (Ramon Llull, Les quatre grans cròniques, Tirant lo Blanc). Literatura catalana dels s. XVI, XVII i XVIII. La Renaixença (Jacint Verdaguer. Àngel Guimerà. Narcís Oller).

2a avaluació. El Modernisme. La poesia modernista. Joan Maragall. La prosa modernista. Josep Pous i Pagès. El teatre modernista. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater. El Noucentisme. Josep Carner. Les Avantguardes.

3a avaluació.

1a avaluació

U.1 Literatura catalana medieval.

• “Futur.doc: reis, comtes i senyors” (Tarasca. TVC, 2000). Excel•lent audiovisual que ofereix una visió global de la Catalunya medieval i que hi insereix la poesia trobadoresca (min. 6 a 12), Ramon Llull, fets que apareixen a la Crònica de Ramon Muntaner i Ausiàs March [fins al min. 50].

La poesia trobadoresca

 Activitats prèvies

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 25-26.
• Articles “Feudalisme” (capítol ‘L’economia feudal’) i “Edat Medieval” (capítols ‘L’Europa feudal’ i ‘La piràmide social medieval’), a Viquipèdia.
• “La revolució feudal”. Programa d’”En guàrdia”, de Catalunya Ràdio (120, 2004, 50 min.). O “Catalunya a l’any 1000” (327, 2010, 50 min.). Qui vulgui ampliar informació, també “Els mals usos”. Programa d’”En guàrdia”, de Catalunya Ràdio (89, 2003, 50 min.).
• “Sorgiment del feudalisme”. Audiovisual elaborat per GES (fins el min. 4,25).
• AGUILERA, Gemma. “Casar-se al segle XII”. Sàpiens (n. 6, abril de 2003), p. 40, 43, 44, 45.

3. En quina àrea geogràfica i amb quins límits temporals es va produir la poesia trobadoresca?
4. Per què aquesta poesia va tenir èxit als territoris catalans?
5. Qui produïa la poesia trobadoresca i en quina llengua? Qui eren les trobairitz? Qui la transmetia i de quina manera?
6. Quins eren els gèneres trobadorescos? Quins temes s’hi tractaven? Faci’n un esquema en forma de graella.
7. Què era l’amor cortès o fin amor? Quin paral•lelisme tenia amb l’estructura social feudal?

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 25-26.
• Mapa dels límits lingüístics de l’occità.
• Mapa que situa geogràficament els trobadors.
• Mapa de la Corona catalano-aragonesa al s. XII, amb els territoris occitans.
• “Els trobadors”. Programa d’”En guàrdia”, de Catalunya Ràdio (205, 2008, 55 min.).
• Web Els trobadors de la revista Lletra de la UOC.
• Web Els trobadors amb definicions, dades sobre els diversos trobadors, poemes i enllaços.
• Articles “Trobador” i “Cançó”, a Viquipèdia.
• Llista de trobadors, amb dades biogràfiques i textos (en francès).
• Esquemes sobre la poesia trobadoresca i els trobadors catalans.
• “Les trobairitz”, de la revista Lletra, de la UOC. Poemes “Estat ai en greu cossirier” i “Tinc un desfici, ai, inclement”, de la Comtessa de Dia.
• Vida llegendària de Guillem de Cabestany. 
• Auca sobre els trobadors, de Jaume Vilamalla (La paret de les auques).
• Enllaços a webs sobre poesia trobadoresca.

Activitats pràctiques

8. Llegeixi el poema “Massa he estat sota cua de moltó” [versió musicada], de Guillem de Berguedà i realitzi el qüestionari següent.
8.1 Faci una breu biografia del seu autor.
8.2 A quina dama es dirigeix el trobador? Tenint en compte com l’anomena, respecta la tradició de fer servir un senyal per amagar la identitat de la dama? Per què ho fa?
8.3 Per què la dama li regala un cinturó groc?
8.4 Què és el que motiva l’enfrontament amb Pere de Berga?
8.5 Quins són els “assalts i avançaments” que fa el trobador en aquest enfrontament?
8.6 Com es venja Guillem de Berguedà, de Pere de Berga, d’haver estat acollit al seu castell en les pitjors estances?
8.7 Per què el trobador diu que, tot i el que desitja més és enfrontar-se militarment amb Pere de Berga, ell ja ha guanyat alguna batalla?
8.8 Què diu el trobador que ha fet i que seguirà fent per denigrar l’honor del seu enemic?
8.9 Quina acusació fa el trobador a “Mon Sogre” a la V estrofa?
8.10 Qui és Montaner? Què li demana?
8.11 Quina comparació final fa de la dama i el seu marit?
8.12 A quin gènere pertany el poema?

9. Llegeixi el poema “Un sirventès nou vull fer ara en rima estranya”, de Guillem de Berguedà, i imprimeixi-se’l.

• “Massa he estat sota cua de moltó”, versió cantada per Francesc Ribera [lletra], de Guillem de Berguedà.
• “Un sirventès nou vull fer ara en rima estranya”. 
• Altres poemes de Guillem de Bergadà: ”No pensava pas cantar”, “Ara, que som el mes que el fred”, “Tinc una cançó començada”, “Mal fet va fer el bisbe d’Urgell”, “Cançoneta lleu i plana”, “Amic marquès, encara no fa gaire”, “Cantaré perquè em complau”.

10. Llegeixi el poema “Amb la dolçor de la estació nova”, de Guillem IX d’Aquitània i realitzi el qüestionari següent.
11. Llegeixi el poema “Quan veig l’alosa aletejar”, de Bernat de Ventadorn i realitzi el qüestionari següent.
11.1 Busqui informació sobre l’autor del text.
11.2 Quin sentiment desperta en el trobador la contemplació de la feliç alosa, símbol de llunyania? Per què?
11.3 Per què el trobador diu que no coneix gens bé què és l’amor? Sense amor correspost, què li queda?
11.4 De quina manera es produí l’enamorament? Qui té una actitud activa i qui passiva? Qui és Narcís (busqui-ho en un diccionari de mitologia)?
11.5 Quina és la queixa del trobador en relació a totes les dames?
11.6 I en relació a la seva dama? A quina causa atribueix la seva desgràcia
11.7 Quina és l’actitud final del trobador davant la manca de resposta de la dama? Quines dues metàfores usa per incrementar la càrrega simbòlica del seu estat?

Activitats complementàries

Ausiàs March

    

 Activitats prèvies

18. Elabori una breu biografia d’Ausiàs March, en forma de graella, que situï cronològicament els fets més destacables de la seva vida (entre 10 i 15 fets, aproximadament). Paral•lelament, situiï-hi, en una altra columna, fets del context català de l’època.
19. Situï cronològicament i geogràficament la figura d’Ausiàs March.
20. En quina família va néixer? Esmenti algun fet d’interès dels seus avantpassats.
21. A quina classe social pertanyia? Quina relació tenia amb la monarquia? A més de dedicar-se a fer poesies, quines eren les activitats d’Ausiàs March?
22. Com va ser la seva vida matrimonial? Va tenir fills?
23. Quins dos temes essencials de l’existència humana tracten els seus versos?
24. Com és la dona a qui es dirigeix el poeta (idealitzada o realista)? Tenia correspondència amb alguna dona que conegué March?
25. Com s’ha classificat la seva obra? Com tracta l’amor en cadascun d’aquest cicles? Sempre tingué la mateixa actitud?
26. Quina concepció té de l’amor?
27. Expliqui què tracta als Cants de Mort?
28. La seva poesia, formalment (lingüísticament) i temàticament, és encara medieval o s’apropa al Renaixement? La sinceritat personal és més pròpia d’una època o de l’altra? Raoni les respostes.
29. Quin és context literari en què escriu Ausiàs March, a València?

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 28.
• Audiovisual “Ausiàs March” (Generalitat de Catalunya, 1998. 11 min.). Nota: No està ben sincronitzat el so i la imatge, però és una bona síntesi.

• Audiovisual “Ausiàs March, cor d’acer, de carn i fusta”, 1 i 2 (Canal 9). 
• Programa “Ausiàs March” (Catalunya Ràdio, En guàrdia, 71, 2001, 53 min.).
• Web Ausiàs March. Lleixant l’estil dels trobadors: vida, selecció de poemes.
• Web d’Ausiàs March (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana): biografia.
• Articles “Ausiàs March” i “L’amor a Ausiàs March”, a la Viquipèdia.
• Web d’Ausiàs March a la revista Lletra de la UOC.
• Conferència de Lola Badia: “Una aproximació a Ausiàs March en set punts”, dins el seminari El Gust per la lectura (1994-1995).
• Comentaris a l’obra d’Ausiàs March (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana).
• Reproducció a Google Llibres d’”Ausiàs March. Textos i contextos”, a cura de Rafael Alemany (IIFV i PUV, València, 1997. 188 pàgs.).

• “Vigència d’Ausiàs March”. Fragments del pròleg de Joan Fuster a Antologia poètica d’Ausiàs March (Barcelona, 1959).
• CR-ROM “El cavaller Ausiàs March”, de Vicent Gómez Labrado, volum n. 4 de la col•lecció “L’àlbum”, d’Escola Valenciana (notícia de la presentació dins les activitats culturals de la XVIII Trobada d’Escoles Valencianes).
• Auca d’“Ausiàs March”, a La paret de les auques.
• Actuació de Rapsodes a la Soirée catalane, dins el 28è Marché de la Poésie, amb un text d’Ausiàs March (8,55 min.; actuació musical a partir del min. 3,25).

    

Activitats pràctiques

30. Llegeixi el poema “Veles e vents han mos desigs complir” (46), en la versió original (Viquitextos), tot i que pot complementar aquesta lectura amb la versió moderna de Joan Fuster, i realitzi el qüestionari següent. Aprofiti la versió musicada de Raimon (audiovisuals: Palau Sant Jordi de Barcelona, València (?), Sueca (Setmana Fuster); audio al web Música de poetes).
30.1 En quin escenari metafòric situa Ausiàs March el jo poètic (els meus desigs), en les dues primeres estrofes?
30.2 Hi apareixen els noms de diversos vents. Quins són? Què representa metafòricament la seva lluita? En falta algun per completar la rosa dels vents. Dibuixi-la tot col•locant cada vent en la posició que li pertoca.
30.3 Què demana el jo poètic a aquests vents?
30.4 Com es troba la mar? Qui es troba com la mar? Defineixi què és un adínaton i identifiqui’n un en al segona estrofa.
30.5 Què fan els pelegrins? Què els succeeix, malgrat ells mateixos? Què ho provoca?
30.6 El poema, doncs, fa ús d’imatges marines. Quines expressen el desig d’un retorn feliç o angoixa davant el perill? Com expressa la força de la por?
30.7 Per què creu que March usa aquestes imatges en els 20 primers versos? Què pretén aconseguir?
30.8 A partir del vers 21 abandona aquestes imatges. A qui es dirigeix? Quina prometença li fa, pregant a Déu ?
30.9 Quin temor li expressa? Creu que pot succeir allò que tem?
30.10 I què critica a la dama (vers 29-30)? Què oposa, doncs, a la seva prometença?
30.11 Com suposa que li afectaria, a ella, la possibilitat de la seva mort, en relació a l’amor?
30.12 El jo poètic accepta, tanmateix, allò que li espera en el futur? Està disposat a assumir-ho? Per què?
30.13 Quina relació té la seva actitud amb la consideració que té d’ell mateix com a amant?
30.14 Tot i no desitjar la mort, però si aquesta es produeix, quin benefici obtindria el jo poètic? Què podria provar?
30.15 Fixi’s en el “senhal” de la tornada. És el nom de la dama? A qui es dirigeix, doncs? Per què no es dirigeix a la dama?
30.16 Què li diu? Expliqui l’antítesi del penúltim vers. I què “els jocs de daus”, metafòricament?
30.17 Analitzi la mètrica (mesura sil•làbica, cesura, rima, estrofa i composició).
30.18 Si compara la versió original amb la Joan Fuster, podrà descobrir el recurs de l’hipèrbaton, com succeeix al vers 31. Citi tres versos més que el continguin.
30.19 La personificació és un recurs que atribueix qualitats humanes (accions, per exemple) a realitats que no ho són. Busquin dos i reprodueixi’ls.
30.20 En quins versos March usa el recurs de la hipèrbole?

  

  

31. Llegeixi el poema “Quin tan segurs consells vas encercant” (11), en la versió original (Viquitextos), tot i que pot complementar aquesta lectura amb la versió moderna de Joan Fuster, i realitzi el qüestionari següent. Aprofiti la versió musicada de Raimon (audio; audio amb la lletra).
31.1 A qui s’adreça la veu poètica en la primera estrofa? Per què ho fa a través d’una interrogació metonímica? Com s’anomena la figura literària que representa el cor?
31.2 Com és vista la mort? Per què?
31.3 Qui surt plorant i amb els braços oberts? Per què ho fa amb gran goig? Quina hipèrbole apareix ací?
31.4 Què és la casa estrangera del vers 12?
31.5 Quin és el favor del vers 13?
31.6 Quin és el personatge de l’estrofa tercera? Com es presenta? Li són pròpies aquestes característques? De qui són més pròpies?
31.7 Quina figura retòrica configuren aquestes dues personificacions?
31.8 Què expressen els versos 24-25? Quina funció tenen en aquesta primera part?
31.9 A partir del vers 26, es mantenen les figures presents fins a la tercera estrofa?
31.10 Per què, en els versos 27-28, el poeta diu que en ell veuran la força d’Amor?
31.11 Expliqui el contrast del versos 29-32.
31.12 Indiqui els versos en què s’expressa que el jo poètic és qui pateix més per causa d’Amor?
31.13 Quina mena de mort li espera, segons expressa el jo poètic a la dama? La dama li correspon, doncs?
31.14 Per què podem dir que aquesta composició coincideix amb la ideologia romàntica?
31.15 Quants personatges apareixen en el poema? I quants d’aquests són personificacions?
31.16 Analitzi la mètrica del poema.

• L’obra completa d’Ausiàs March (128 poemes), a Viquitextos.
• Versions musicades de poemes d’Ausiàs March, fetes per Raimon (Músiques de poetes).

  

Activitats complementàries

• Excursió al Castell d’Eramprunyà (Gavà), que havia estat propietat de la família March.
• Ruta literària d’Ausiàs March, organitzada per Fil de Randa, per al 24 d’octubre de 2010.
• Ruta dels Clàssics (Ajuntament de Gandia).

 

La prosa medieval en català: de Ramon Llull a la narrativa cavalleresca (Tirant lo Tirant)

32. Busqui a l’article “Història de la llengua catalana”, el que es considera els primers cinc textos en llengua catalana.

Ramon Llull

    

33. Repassi les dades biogràfiques de Ramon Llull, treballades a 3r d’ESO.

• Llibre de text (Llengua catalana, 3r d’ESO, OM, p. 31).

• Web “Ramon Llull”, a Escriptors catalans.
• Web “Qui és Ramon Llull”, del Centre de Documentació Ramn Llull la Universitat de Barcelona.
• Graella Vida i obra de Ramon Llull, dins d’aquest web.
• Web http://www.xtec.es/~lrius1/llull/contenidor.htm (Abans de llegir)
• Ramon Llull, a la revista virtual “Lletra”, de la UOC.
• L’Auca de Ramon Llull.
• Programa "Ramon Llull" [Catalunya Ràdio, "En guàrdia", dirigit per Enric Calpena, amb els professors Oriol Junqueras i Lola Badia, 25-11-2007].
• Audiovisual Ramon Llull, ciència i acció (produït per Fundació Videoteca del Països Catalans, 1996; 46 min.).
• Usi un mapa on apareixen tots els seus viatges.

 

34. Llegeixi el següent fragment d’El llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill i faci el següent qüestionari. Tingui en compte les dades següents sobre l’obra.
34.1 Quines virtuts té aquest cavaller? La seva conducta s’adequa al que propugna Llull al Llibre de l’ordre de cavalleria? Per què?
34.2 Compari Blanquerna amb el cavaller. Quines són les armes de Blanquerna?
34.3 Què representen cadascun dels personatges d’aquest fragment?
34.4 Quins valors defensa Llull amb aquesta obra?

34.5 Per què va escriure aquesta novel•la, si Llull no volia fer literatura?

 

Fragments de Llibre de l’ordre de cavalleria:

“Ofici de cavaller és mantenir vídues, òrfens, hòmens despoderats; car enaixí con és costuma e raó que los majors ajuden a defendre los menors, e los menors hagen refugi als majors, enaixí és costuma de l'orde de cavalleria que per ço car és gran e honrat e poderós, sia en socors e en ajuda a aquells qui li són dejús en honrament e en força. On, si forçar vídues qui han mester ajuda, e heretar òrfens qui han mester regidor, e robar e destruir los hòmens mesquins e despoderats a qui hom deu donar socors, se concorda ab l'orde de cavalleria, malvestat, engany, crueltat e falliment se covenen ab orde e ab nobilitat e honrament. E si açò és enaixí, doncs cavaller e son orde és contrari al començament de l'orde de cavalleria”.[...] “Si cavalleria, qui és tan honrat ofici, fos ofici de robar e de destruir los pobres e los despoderats, e d'enganar e de forçar les vídues e les altres fembres, ben gran e ben noble ofici fóra ajudar e mantenir òrfens e vídues e pobres. On, si ço qui és malvestat e engan era en l'orde de cavalleria qui és tan honrat, e per malvestat e per falsia e per traïció e crueltat, cavalleria era en son honrament, quant més pus fortment sobre cavalleria seria honrat l'orde qui hauria honrament per lleialtat e cortesia e liberalitat e pietat!”. [...] “Cavaller lladre, major lladronici fa a l'alta honor de cavalleria con li embla si mateix e son nom, que no fa con embla diners o altres coses; car emblar honrament és donar viltat e mala fama a aquella cosa qui és digna d'ésser lloada e honrada. E car honor e honrament val més que diners ni que aur ni que argent, per lo és major falliment avilar cavalleria que emblar diners ni altres coses qui no són cavalleria.” (II. De l’ofici a qui pertany cavaller)”.

[...] “Tot cavaller deu saber les set virtuts qui són rail e començament de totes bones costumes, e són vies e carreres de la celestial glòria perdurable; de les quals set virtuts són les tres teologicals e les quatre cardenals. Les teologicals són fe, esperança, caritat. Les cardenals són justícia, prudència, fortitud e temprança” (VII. De les costumes que pertanyen a cavaller).
 

Les quatre grans cròniques

    
 

Activitats prèvies

35. Expliqui que tenen en comú les anomenades quatre grans cròniques. 
36. Faci una llista dels 5 fets més importants de la vida de Ramon Muntaner.

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 27.
• Article “Les quatre grans cròniques”, a Viquipèdia.
• Web Les quatre grans cròniques medievals catalanes.
• Web, amb un esquema que perioditza el regnat dels monarques catalans i les quatre grans cròniques.
• Web “La Crònica de Ramon Muntaner a la xarxa" (Diari de l’escola, de Vilaweb).
• Article “Crònica de Ramon Muntaner”, a Viquipèdia.
• Article “Ramon Muntaner”, a Viquipèdia.
• “Ramon Muntaner”, al web Escriptors en llengua catalana: biografia, comentaris de l’obra.
• Article “Companyia catalana d’Orient”, a Viquipèdia.
• Programa “Companyia catalana d’Orient” (En guàrdia, 2003, 51 min.).
• Programa “Els almogàvers” (En guàrdia, 2001; 51 min.).

· Programa “Ramon Muntaner” (En guàrdia, 2010; 336, 51 min.).

• Article “Veritat i literatura a les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner”, de Lola Badia.

• Article “A propòsit de Ramon Muntaner i la seua Crònica”, de Vicent Josep Escartí.
• Article “Ramon Muntaner”, de Joan Fuster (al web Biblioteca Joan Fuster).
• Esquema amb informació del Llibre dels Feits i la Crònica de Ramon Muntaner.

 

Les quatre grans cròniques i la monarquia catalana
Ramon Berenguer IV	Bernat Desclot
Alfons I el Cast (1162—1196)
Pere I el Catòlic (1196-1213)
Jaume I el Conqueridor (1213-1276)		Jaume I	Ramon Muntaner
Pere II el Gran (1276-1285)
Alfons II el Franc (1285-1291)
Jaume II el Just (1291-1327)
Alfons III el Benigne (1327-1336)				Pere III
Pere III el Cerimoniós (1336-1387)

  

 

 

 

  

Activitats pràctiques

37. Llegeixi el capítol 292 de la Crònica de Ramon Muntaner (els dos darrers paràgrafs) i faci el següent qüestionari.
37.1 Ramon Muntaner esmenta el rei Alfons, rei d’Aragó, i el seu pare, que ha mort. Qui és el seu pare i de quins territoris més són reis?
37.2 Quin altres reis o regnes són esmentat?
37.3 Per què hi ha diversos reis catalans o de la corona catalano-aragonesa? Per quins territoris s’estenia la corona catalano-aragonesa, a inicis del segle XIV? Quin era el monarca senyor dels altres?
37.4 Quina temença o por planteja Ramon Muntaner, en relació a tots aquests reis?
37.5 Per què creu que Ramon Muntaner fa esment a aquest perill? Quina actitud demostra amb les seves paraules?
37.6 Quin recurs usa Ramon Muntaner per explicar i convèncer de la seva proposta política? Expliqui’n el contingut.

• Text de la Crònica, de Ramon Muntaner.
• Fragment del capítol 292 de la Crònica, de Ramon Muntaner.

 

La narrativa cavalleresca (Tirant lo Blanc)

   

Activitats prèvies

38. Tot utilitzant les fonts d’informació presentades a 3r d’ESO, repassi-hi la informació treballada i faci els següents exercicis.
39. Escrigui en la graella les característiques de la novel·la de cavalleries i les de la novel·la cavalleresca.
40. Per què els crítics opinen que Tirant lo Blanc és una novel·la total? Quins són els seus nuclis temàtics?
41. Faci l’exercici 1 de la pàg. 31 del llibre de text.
42. Quin fet històric té relació amb els episodis de Tirant a l’Imperi grec? Expliquin alguna característica significativa.
 

Diferències entre...	la n. de cavalleries	i la n. cavalleresca
Moment històric de naixement
Presència de fantasia/realitat
Qualitats dels personatges
Aventures impossibles/versemblants
Localització...
Cavaller exemplar i...

 

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 30-31.

• Tirant lo Blanc a la revista Lletra (de la UOC).

• Web “Tirant lo Blanc o la pau que passa pels exèrcits”: data, biografia de Joanot Martorell, la cavalleria, resum de la novel•la.
• Joanot Martorell al web Escriptors.
 • Biografia de Joanot Martorell (1413/15 – 1468) > (Abans de llegir; Biografia).
• Sinopsi de Tirant lo Blanc > (Abans de llegir; Sinopsi).
• Argument complet de Tirant lo Blanc (per Rafa Bertran, de la Universitat de València).
• Trama argumental situada geogràficament, a Wikipèdia (mapa).
• Novel·la cavalleresca o novel·la de cavalleries? (Abans de llegir; Context).
• Modernitat de l'obra, a Wikipèdia.
• Audiovisual “Joanot Martorell, cavaller i escriptor” (Viure i escriure. Fundació Videoteca dels Països catalans, 1991, 55 min.).
• Programa “La caiguda de Constantnoble” [Catalunya Ràdio, "En guàrdia", dirigit per Enric Calpena, amb els professors Oriol Junqueras i Josep Solé i Sabaté, 22-08-2008].
• Text on line de Tirant lo Blanc (amb els 487 capítols).

 

  

 

Activitats pràctiques

43. Llegeixi aquest fragment (p. 123-130; 131-137) d’una versió moderna de Tirant lo Blanc (A cura de Jordi Tiñena. Ed. Laertes. Barcelona, 1989; p. 124-125, 129-132 i 134-137) i realitzi el qüestionari que hi ha a continuació.
43.1 A quina part de l’estructura de l’obra pertany aquest fragment? (Pot utilitzar el mapa que hi ha a la part inferior del qüestionari)
43.2 Quin és l’escenari en què es troba Tirant a l’inici del fragment?
43.3 Quins animals usa Tirant per alliberar la ciutat del duc de Medinaceli? Quin ús en fa i què aconsegueix?
43.4 Quina és la reacció estratègica del gran Soldà per desfer-se de la persecució de Tirant?
43.5 Per què el Soldà no podia entrar en batalla directa amb les tropes de Tirant? Què fa per poder fer-ho? Ho aconsegueix? Per què?
43.6 Quina és la imaginativa reacció de Tirant? Quin enginy munta Tirant?
43.7 Què és allò que tan desitjava Tirant que fessin les tropes del Soldà?
43.8 Com Tirant acaba vencent els turcs?
43.9 Quines qualitats demostra com militar?

43.10 Quins elements del fragment llegit corresponen a una novel·la cavalleresca?
 

 

U.2 Literatura catalana dels s. XVI, XVII i XVIII.

    

Activitats prèvies

44. Enumeri els factors que expliquen perquè la literatura catalana, tot i que existent, entre els segles XVI, XVII i XVIII, va viure un període d’anormalitat.
45. Quin escriptor és el més representatiu del barroc català? Citi dues característiques de l’estètica barroca.
46. Quin territori català (lingüísticament parlant) va gaudir d’una llibertat de creació total i connectà amb la modernitat europea, en l’època de la Il•lustració (s. XVIII)? Quin escriptor en seria representatiu?

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 30-31.
• Web “Barroc”, de la revista Lletra, de la UOC.
• Web “Il·lustració”, de la revista Lletra, de la UOC.
• Web dedicada a Francesc Vicenç Garcia, confeccionada per Albert Santacana Gasull.
• Francesc Vicenç Garcia al web Escriptors: biografia, obra, comentaris de l’obra.
• Auca del Rector de Vallfogona (La paret de les auques).

 

  

 

Activitats pràctiques

47. Llegeixi el poema “A una hermosa dama...”, de Francesc Vivenç Garcia, de la p. 52 i faci el següent qüestionari.
47.1 Analitzi el metre, la rima, les estrofes i la composició.
47.2 Qui protagonitza els dos quarts? I els dos tercets?
47.3 Què vol dir "atzabeja"? A què és atribuïda aquesta qualitat?
47.4 Amb què contrasten els cabells?
47.5 Què vol dir "campeja"?
47.6 Què se li presenta davant la vista al poeta? Què és el que l'atrau de la dona? A través de quin recurs intensifica la seva bellesa?
47.7 Quina paraula en la tercera estrofa indica un canvi de contingut?
47.8 Quin és el "combat"? Com és qualificat? Per què?
47.9 Quines conseqüències té el combat en el poeta? Quin desig li provoca?
47.10 Què suggereix la paraula “tregües”?
47.11 Trobi un hipèrbaton, una metonímia, una personificació (1a estrofa). una metàfora. epítet, al.literació (2), al.literació (3).
47.12 Identifiqui els trets barrocs que concorren en aquest poema: una estructura perfecta, el contrast (de colors), la sonoritat dels mots, la violència metafòrica del camp de batalla, l’al•lusió mitològica, el vocabulari culte o l’antítesi.

Activitats complementàries

48. Visita a Vallfogona de Riucorb (opuscle turístic) i de l’espai d’interpretació del Rector de Vallfogona.

  

 

La Renaixença. Jacint Verdaguer.

  

Activitats prèvies

49. Faci una definició de “Renaixença” que inclogui: tipologia, cronologia, factors de creació, relació amb romanticisme, objectius i programa.
50. Què eren els Jocs Florals? Quan començaren? Quin objectiu tenien? Qui hi podia participar? Quin premis s’hi atorgaven?
51. Faci l’exercici 1, de la pàgina 55 del llibre de text.

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 53-54.
• Article “Romanticisme”, al web Lletra, de la UOC.
• Article “Romanticisme”, a Enciclopèdia Catalana.
• Article “La Renaixença”, al web Lletra, de la UOC.
• Article “La Renaixença”, a Enciclopèdia Catalana.
• Web “Renaixença”, a www.xtec.es: inicis, consolidació, poesia, narrativa, teatre, llengua literària, cronologia, índex de textos.
• Audiovisual “La Catalunya de la Renaixença” (Memòria de Catalunya, TVC, 2002; 25 min.).
• Audiovisual “La Renaixença” (Generalitat de Catalunya, 1994; 25 min.).
• Programa de ràdio “La Renaixença” (CCMA, Tornarem a vèncer, Catalunya Ràdio, 2006; 54 min.).
• Auca de La Renaixença (La paret de les auques).

    

    

Activitats pràctiques

52. Llegeixi el poema “Sum vernís” [Garba, p. 145-146], del poemari Flors de Calvari (1896) i realitzi el següent qüestionari [versió original].

52.1 Quin fet de la vida de Verdaguer creu que és el més destacat entre 1886 i 1896, any de publicació de Flors de Calvari? Expliqui’n les conseqüències.
52.2 Vegi l’audiovisual “Porcel entrevista a Verdaguer” (dins "Entrevistes impossibles", TV3, 2002; 00'27'’30 h) i digui quines dues corones s’hi oposen en els primers passatges (De 00,52 fins a 04,22; i des de de 18,00 fins a 27,00). Per què?
52.3 Busqui en una enciclopèdia què volen dir els adjectius “ascètic” i “místic”, i digui quin és el més apropiat per al Verdaguer d’aquesta època.
52.4 Què vol dir en llatí el títol del poema? Justifiqui aquest títol.
52.5 Qui parla en el poema? A qui s’adreça la veu poètica en cada estrofa?
52.6 Busqui al diccionari les següents paraules: baboia (14), morfoneu-me (20), atuïu-me (29), anihilau-me (20), ornau (23), engalonau (23), ròssec (30), afrau (35), còrrec (35), vilipendis (40), llegoteigs (41), crisàlide (53).
52.7 Enumeri les paraules que es relacionen amb el patiment i la sofrença?
52.8 Amb quines paraules expressa Verdaguer la disponibilitat davant la voluntat divina?
52.9 I el rebuig del cos, el desig de la mort com a alliberament i la trobada amb el Creador?
52.10 Què vol dir el tòpic “Ars moriendi”? Què hi té a veure amb el poema?
52.11 Citi un element ascètic i un element místic del poema?
52.12 A què o qui es compara Verdaguer, tot fent un paral·lelisme?
52.13 Quin és el tema central del poema?
52.14 Quin metre tenen aquests versos?
52.15 Busqui una anàfora, una paradoxa, un paral·lelisme i un asíndeton.
52.16 Llegeixi aquest fragment d’”En defensa pròpia”, del qual Flors del calvari és un correlat poètic. Quins paral·lelismes hi veu?

• TELL. Llengua catalana i literatura. 4t d’ESO. Ed. Castellnou, p. 54.
• Jacint Verdaguer a la revista Lletra, de l’UOC.
• Biografia de Jacint Verdaguer al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
• Web Jacint Verdaguer (de Miquel Alonso): biografia, cronologia.
• Entrada “Jacint Verdaguer” a la Viquipèdia.
• Dossier “Jacint Verdaguer. 100 anys d’idil•lis i calvaris” (AVUI, 23 d’abril de 2002; articles “Flors de calvari” i “En defensa propia”, pagines S8 i S9).
• "Els cas Verdaguer encara cueja" (Bloc d’Emili Casademont, 08-06-08; publicat al “Diari de Girona”).
• Web de la Biblioteca virtual Joan Lluís Vives (Fitxa de l’autor: Jacint Verdaguer [per llegir textos])
• Programa televisiu “Porcel entrevista a Verdaguer” (dins Entrevistes impossibles, TV3, 2002; 00'27'’30 h).
• Audiovisual “Jacint Verdaguer, un escriptor per a un poble” (Viure i escriure. Fundació Videoteca Països Catalans, 2002, 00'58 h).
• Audiovisual “Verdaguer: natura poètica” (Generalitat de Catalunya, 2002; 00’23 h).

• Programa radiofònic “Mossèn Cinto Verdaguer” (En guàrdia, 341, 19-12-10).
• Auca feta per Joan Vilamala pels alumnes de l'IES Pius Font i Quer, de Manresa, a la Paret de les auques.
• Web amb enllaços internàutics.
• Web Verdaguer 2002 (Verdaguer als centres).
• Web de la Fundació Jacint Verdaguer.

Activitats complementàries

53. Visitar la Casa museu Vil·la Joana, a Vallvidirera (Barcelona), on va viure els darrers dies i hi va morir Jacint Verdaguer.
54. Fer la lectura d’El Mossèn, novel·la d’Isabel-Clara Simó (Plaza & Janés editors. Barcelona, 1987. 221 pàgs.).

 

Àngel Guimerà

    

      

 

Activitats prèvies

55. Estableixi tres diferències entre el teatre de caire romàntic i el realista de Guimerà.

 

	Teatre romàntic	Teatre realista
Prosa/vers
Context històric
Tema

 

56. Quines són les coincidències entre Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar que ens permeten dir que aquestes obres formen part d’una trilogia?

• TELL. Ed. Castellnou, p. 57-58.
• Àngel Guimerà, al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: biografia [], obra.
• Àngel Guimera, a la revista Lletra, de la UOC.
• Estrenes teatrals d’Àngel Guimerà, obres traduïdes (1 i 2), adaptacions operístiques (Tiefland), versions cinematogràfiques (Tiefland, de 2:52 a 5:12), al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
• Més informació sobre l’obra d’Àngel Guimerà.
• Cronologia biogràfica d’Àngel Guimerà.
• Audiovisual Àngel Guimerà (17,37 min.), produït per la Generalitat de Catalunya, 1994.
• Auca d’Àngel Guimerà, allotjada a www.xtec.es.

 

      

Activitats pràctiques

57. Llegeixi aquestes escenes de diversos actes de La Filla del Mar (Acte I, escenes 7, 9, 10; III, 10, 11, 12) i faci el següent qüestionari. Abans, però, conegui’n l’argument.
57.1 En quin context geogràfic i social es situa La filla del mar? És modern (s. XIX) o més antic?
57.2 Qui és Àgata i d’on prové? Què la diferencia dels altres vilatans? És acceptada o no en el poble?
57.3 Pere Màrtir és admirat o rebutjat? I per les dones? Per què? Què li interessa de Mariona?
57.4 Qui és en Cinquenes? Quina posició ocupa al poble? Què li critiquen els pescadors?
57.5 Què és l’origen del triangle amorós Àgata-Pere Màrtir-Mariona? Com hi actua cadascú?
57.6 Com acaba aquest triangle amorós? Pere Màrtir és sincer? Quines conseqüència se’n deriven? Per què l’obra acaba així?
57.7 Imagini un final feliç per a La filla del mar.

• Guia didàctica sobre La filla del mar, elaborada pel Teatre Nacional de Catalunya (Temporada 2001-2002).
• Representació de La filla del mar (alumnes de 4t d’ESO, de l’IES Viladecavalls, 2004).

 

    

  Imatges d'una representació de La filla del mar, al Teatre Nacional de Catalunya.

Activitats complementàries

58. Visita al Museu Àngel Guimerà, del Vendrell (Baix Penedès). 
59. Ruta, al Vendrell, que té com a eix central la figura d’Àngel Guimerà, entre altres (Pau Casals, Apel•les Fenosa).

    

  Monument a Àngel Guimerà a Barcelona, Casa pairal al Vendrell (Baix Penedès), Teatre A. Guimerà a Santa Cruz de Tenerife.

 

Narcís Oller

• TELL. Ed. Castellnou, p. 58.
• Article “Realisme”, a Enciclopèdia Catalana.
• Article “Naturalisme”, a la revista Lletra, de la UOC.
• Narcís Oller, al web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: biografia, obra, sobre la significació de Narcís Oller en la narrativa catalana.
• Narcís Oller, a la revista Lletra, de la UOC.
• Narcís Oller, a Viquipèdia: significació histórica.
• Web de Josep Pallàs sobre Narcís Oller: recursos relacionats amb Narcís Oller.
• Narcís Oller, al Corpus literari.
• Audiovisual Narcís Oller (Generalitat de Catalunya, 1998; 14 min.).
• Auca sobre Narcís Oller, a La paret de les auques.

Activitats pràctiques

63. Llegeixi aquests fragments de La bogeria, de Narcís Oller (capítols I, II, V, VIII) i faci el següent qüestionari.
63.1 Oller explica, a Memòries literàries, com es va generar La Bogeria. Expliqui-ho.
63.2 Determini el punt de vista adoptat per l’autor de la novel•la? Quina és la seva originalitat, en relació al debat sobre la narrativa a finals de segle XIX?
63.3 De la descripció de Daniel Serrallonga (cap. I), destaqui un tret que faci pensar que pateix algun trastorn psicològic.
63.4 Com és tractat Daniel Serrallonga per Armengol i el narrador, quan és dins de la presó (cap. I)?
63.5 Quina contraposició es produeix en la interpretació del comportament de Daniel Serrallonga (cap. II)? Quin factor determinant assenyala Giberga?
63.6 És normal l’entossudiment de Daniel Serrallonga? Per què, segons Giberga, és difícil detectar els boigs (cap. V)?
63.7 Daniel Serrallonga actua de manera assenyada a la Borsa? Per què? Qui l’hi ajuda? Com acaba la seva experiència borsària (cap. VIII)?
63.8 El narrador, a qui acaba atribuint la responsabilitat de la bogeria de Daniel Serrallonga (cap. VIII)? És una actitud científica, moralitzadora o ...?
63.9 Podríem dir que la novel•la ens ofereix una única interpretació del què és la bogeria? Per què ens ho presenta així Narcís Oller?
63.10 La bogeria és una novel•la naturalista o una novel•la sobre el naturalisme? Per què?

Distribució dels exercicis: 1, 2, 9 i 10 (tothom); 3 (Alvárez, Arbós, Barbero; Balsera, De Bastos, Ceballos), 4 (Brito, Bueno, Camacho; Galé, Gallardo, Garcia), 5 (Camúñez, Castillejo, Dutrén; G. Gómez, M. Gómez, Lacarta), 6 (Expósito, Fernández, Gregorio; Luchena, Mansilla, Martínez), 7 (Hornero, Moreira, Ordax; Moreno, Moya, Moyano), 8 (Prados, S. Rodríguez, A. Rodríguez, Soler; Ortiz, Raigón, Reategui, Velasco).

• Web sobre La bogeria, allotjada a www.xtec.cat: argument i trets bàsics, fragments escollits, guia bibliogràfica, suggeriment didàctics.
• La Bogeria, a Viquipèdia.
• Guia didàctica interactiva sobre La bogeria, elaborada per Lluís Rius: autor, obres, context literari, aparició de la novel•la, gènesi de l’obra, els personatges, punt de vista.

Activitats complementàries

64. Ruta dramatitzada Narcís Oller pel barri antic de Valls, elaborada per la Societat Narcís Oller (guió de la ruta). Aquesta ruta ens duu a 11 indrets de l’univers vallenc de l’escriptor. Narcís Oller creà una ciutat fictícia, Vilaniu, que apareix en diverses novel•les seves (Vilaniu, La Febre d’or, L’escanyapobres, La bogeria) i que ens remet a la seva Valls natal. Tríptic de la ruta (anvers i revers), a Vilaweb Lletres.
65. Ruta per Valls, elaborada per J. Camps i M. R. Trilla, en el seu llibre Narcís Oller: la novel•la d'una època (p.128-133), on es proposa un recorregut pel Vilaniu imaginari, inspirat en el Valls real.
66. Elaboració d’un treball sintètic dels diversos desequilibris mentals humans i classificació del cas de Daniel Serrallonga. Es pot escoltar el programa radiofònic “La bogeria a la Catalunya del s. XIX” (En guàrdia, 50 min.).

2a avaluació

U.3 Literatura catalana del s. XIX i XX.

El Modernisme

Activitats prèvies

67. Defineixi les característiques del moviment modernista català: context sòcio-econòmic (5 fets), protagonistes, límits cronològics i àmbit geogràfic, objectius i programa, períodes, tipologia de manifestacions artístiques, tendències estètiques.
68. Completi la graella amb noms d’escriptors modernistes, segons l’any de naixement i els gèneres que conrearen.

Activitats pràctiques

69. Llegeixi un fragment de l’article “Viure del passat” (text n. 1), d’un dels ideòlegs de Modernisme, Jaume Brossa, publicat a “L’Avenç” el 1893, i respongui el qüestionari següent.
69.1 Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
69.2 Fins quin punt Jaume Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
69.3 Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin és el motiu d'aquesta tria?

Activitats complementàries

70. Realització de la Ruta del Modernisme, a Barcelona.
71. Visita a la cervesaria-restaurant Els 4 gats, situada a Barcelona.
72. Realització d’una visita guiada al Parc Güell (audiovisual de la Generalitat de Catalunya, 1996; 3’41 min.).
73. Visió d’un audiovisual sobre el Palau de la Música (Generalitat de Catalunya, 1996; 4 min.).
74. Realització de la Ruta del Modernisme, a Reus.
75. Recorregut audiovisual pel modernisme a Sabadell (Generalitat de Catalunya, 1996; 6 min.).
76. Visita al Museu del Cau Ferrat, de Sitges (Garraf).

El teatre modernista. Santiago Rusiñol. Joan Puig i Ferrater.

Activitats prèvies

96. Hi havia una estètica pròpia en el teatre modernista? En què va consistir, doncs, la modernització del teatre català?
97. Quins són els dos models hegemònics del teatre modernista? Descrigui’ls i citi dos escriptors que representin cadascun d’aquests dos models.

• Web sobre els gèneres literaris modernistes.
• Web sobre el teatre modernista del portal del Centre de Documentació / Museu d’Arts Escèniques (Institut del Teatre)
• Web sobre Ignasi Iglésias, al portal de l’AELC.
• Web sobre Joan Puig i Ferrater, al portal de l’AELC.
• Web sobre Adrià Gual, al portal de l’AELC.

Activitats pràctiques

98. Faci una recerca de dades sobre la vida de Santiago Rusiñol (utilitzi tant textos escrits com audiovisuals) i esculli'n els cinc fets més transcendents.
99. Tot havent buscat informació sobre l’argument de L’Auca del senyor Esteve, llegeixi aquests fragments de L’Auca del senyor Esteve i realitzi el qüestionari que els acompanya.
99.1 Qui funda La Puntual i per quines mans ha passat abans de l’Estevet, futur Sr. Esteve? Què li planteja l’Avi? Per què ho fa? Perquè l’Estevet no té una alternativa al que li proposa el seu avi? (Ed. 62, Educaula; p. 55-57; “Seiem-hi i seu... Molt ben pensat”.).
99.2 L’Estevet, quan es troba amb la Tomaseta al Jardí del General per declara-s’hi, ho fa? Li és necessari? Per què? N’està enamorat? (Ed. 62, Educaula; p. 70-72; “Tal com li dic... de la vista”.).
99.3 Tomaseta fa una confessió a l’Estevet la nit de noces. Què vol dir amb “Jo no he nascut per tenir emocions, ni gelos, ni sospites, ni dubtes. Vull dies llisos i anys llisos. [...] com aquell qui passa el rosari”? Com es fa evident el caràcter botiguer d’ella? (Ed. 62, Educaula; p. 97-100; “Parles molt bé... T’estimo”.).
99.4 De què es queixa el senyor Esteve? Que els motiva a treballar? Què fa el primer pintor quan és felicitat per la seva feina? Per què la idea del que és un artista, segons els pintors, s’oposa a la manera de pensar del Sr. Esteve? (Ed. 62, Educaula; p. 101-103, 105; “Una plaça d’un carrer... Jo no puc més.”; i “El felicito... Pas a l’artista”.).
99.5 Quina activitat ha manat l’avi a l’Esteve i la Tomassa? La saben dur a terme? Què acaben fent, realment? Raoni la resposta (Ed. 62, Educaula; p. 122-123; “Més vi, beuries?... els escolta.”).
99.6 De què es vanagloria el sr. Esteve? Què contraposa a la lectura? I en canvi, què rebutja i què prefereix el seu fill Ramonet? És com els nens que han nascut a la família? (Ed. 62, Educaula; p. 131-132; “Mateix que això... no sap lo es diu.”).
99.7 Quin compromís té Ramonet amb la botiga? La seva mare entén el seu fill? (Ed. 62, Educaula; p. 155-156; “Bueno, me’n vaig... Què deu voler dir, ideals?.”).
99.8 On va Ramonet? Li serveix a la seva mare per entendre el comportament del seu fill? (Ed. 62, Educaula; p. 158; “Vostè ho sospita... té un embolic.”).
99.9 Ramonet vol dedicar-se a pintar i dibuixar. Quin entrebanc, diu, no el deixa crear amb llibertat? Què explica a la seva mare, que és l’art? Ho entén? (Ed. 62, Educaula; p. 160-163; “Veiam, veiam... Que no ets nostre.”).
99.10 Què ha de confessar Ramonet al seu pare que li costa tant? Quina actitud adopta el pare, un cop sap de les intencions del seu fill? Què li promet Ramonet al seu pare? (Ed. 62, Educaula; p. 164-168; “Seu...parlem... Em perdona, pare?”).
99.11 Quines dues confessions fa el sr. Esteve al seu fill, en el llit de mort? (Ed. 62, Educaula; p. 173-175; “Què vol pare?... no l’hauries feta.”).
99.12 Què vol dir l’expressió final “Ara podràs ésser escultor, però perquè ell paga el marbre”? Per què creu que Santiago Rusiñol acaba l’obra així? (Ed. 62, Educaula; p. 176-177; “Un atac... L’hi juro.”).
99.13 A l’acte I, quadre II, escena VI, l’avi diu: “No agrada a ningú el llorer. No estem per llorer a Ribera. És una fulla que exalta i no alimenta. Tregui el llorer.”. Què vol dir l’avi? Per què ho diu?
99.14. Fixi’s en les graelles que encaren la vida de Santiago Rusiñol i les de l’Esteve i de la de Ramonet, personatges de L’auca del senyor Esteve, i digui quins paral•lelismes hi detecta.
99.15. Llegeixi el text de Joan Fuster (Literatura catalana contemporània, 1971), en relació a Santiago Rusiñol, i digui en quin sentit aquest escriptor era antiburgès.
99.16. Tot buscant referències bibliogràfiques, expliqui quin és el tema central de L’auca del senyor Esteve.

Distribució dels exercicis: 1 i 2 (Alvárez, Arbós; Balsera, De Bastos), 3 i 4 (Barbero, Brito; Ceballos, Galé), 5 i 6 (Bueno, Camacho; Gallardo, Garcia), 7 i 8 (Camúñez, Castillejo, Dutrén; G. Gómez, M. Gómez, Lacarta), 9 (Expósito, Fernández, Gregorio; Luchena, Mansilla, Martínez), 10 (Hornero, Moreira, Ordax; Moreno, Moya), 11 i 12 (Prados, S. Rodríguez, A. Rodríguez, Soler; Raigón, Reategui, Velasco); 14 (d'Alvàrez a Fernández; de Balsera a Lacarta), 15 (de Gregorio a Soler; de Luchena a Velasco), 13 i 16 (tothom).

• Web sobre Santiago Rusiñol a la revista Lletra, de la UOC.
• Web sobre Santiago Rusiñol al portal AELC: biografia, obra, sobre L’auca del senyor Esteve.
• Biografia de Santiago Rusiñol.
• L'obra literària (digitalitzada) de Santiago Rusiñol.
• Audiovisual “Santiago Rusiñol, motor del modernisme” (Programa “El meu avi”. Producció de TVC i Media 3.14. 2003. 31 min.).
• Auca de Santiago Rusiñol, a La paret de les Auques.
• Article sobre L’auca del senyor Esteve a Viquipèdia: característiques, estructura, argument, tema.
• Graelles que encaren la vida de Santiago Rusiñol i la de l’Esteve i la de Ramonet, personatges del L’auca del senyor Esteve.], fetes per dues alumnes de Secundària.
• “De la novel•la a la comèdia”, dins Santiago Rusiñol, vida, literatura, mite, de Margarida Casacuberta.
• Web del TNC, dedicada a L’auca del senyor Esteve (2010); fitxa artística; galeria fotogràfica i audiovisual, àudios, i recull de premsa i reportatges als mitjans de comunicació; guia didàctica (activitats relacionades amb el conflicte, amb els personatges, amb el context, amb la posada en escena, treball de recerca).
• Espot sobre la versió de L’auca del senyor Esteve, de Carme Portacelli.
• Tràiler de L'auca del senyor Esteve, dirigida per Carme Portaceli amb música en directe.
• Reportatge del programa “Ànima”, sobre la més recent representació de L’auca del senyor Esteve (010210).
• L’auca del Senyor Esteve, en forma (és redundant) d’auca, amb dibuixos de Ramon Casas i rodolins de Pompeu Gener, dins Primavera Literària, de l’Ajuntament de Tarragona i Ariadna (1/2 i 2/2).
• Dossier Sobre l’Auca del senyor Esteve, elaborat per Ramon Salvo i Elena Vicioso, allotjat a www.xtec.es.
• Dossier sobre “L’alegria que passa”, de Santiago Rusiñol (El gust de la Lectura), allotjat www.xtec.es.

Activitats complementàries

100. Visita a la vila de Sitges (Garraf), que permet conèixer diversos espais relacionats amb Santiago Rusiñol, on podem llegir textos d’aquest escriptor (informació allotjada a www.endrets.cat).
100.1 Casino Prado: text de Santiago Rusiñol, llegit a la Segona Festa modernista.
100.2 El pati blau: text de Santiago Rusiñol sobre aquest espai.
100.3 Platja de la Ribera: text de Santiago Rusiñol sobre un monument del Greco.
100.4 Cau Ferrat: (entre altres textos), text que explica com Rusiñol va conèixer l’edifici; text de Santiago Rusiñol, llegit a la Tercera festa modernista; poema de Salvador Soler, dedicat a Rusiñol i un altre poema dedicat al Cau Ferrat.