a) el llibre de text (OM, p. 31).
b) el web http://www.xtec.es/~lrius1/llull/contenidor.htm (Abans de llegir)
c) la revista virtual “Lletra”.
d) l’Auca de Ramon Llull.
e) el programa "Ramon Llull" [Catalunya Ràdio, "En guàrdia", dirigit per Enric Calpena, amb els professors Oriol Junqueras i Lola Badia, 25-11-2007].
f) l’audiovisual Ramon Llull, ciència i acció [produït per Fundació Videoteca del Països Catalans, 1996; 46 min.]
g) el web del El diari a l’escola. Dedicat a Ramon Llull.
h) Ramon Llull. La controvèrsia jueva, d’Eduard Torrent. Llibre en què Ramon Llull es converteix en un investigador per ajudar un deixeble.
j) Usi un mapa on apareixen tots els seus viatges.
• Faci els exercicis 1 i 2 del llibre de text, p. 32 (Què feia Llull en els seus viatges per Europa, Terra Santa i el nord d’Àfrica? Per quins motius utilitzava diverses llengües?).
• Tot veient l’audiovisual “Ramon Llull, ciència i acció” o escoltant el programa radiofònic “Ramon Llull”, plantegi´s quina és la millor definició que podem fer de Ramon Llull com a escriptor.
Exercicis complementaris sobre el "Llibre de les bèsties"
• Llegeixi la sinopsi del “El llibre de les bèsties”, per conèixer l’argument d’aquesta l’obra de Ramon Llull, i faci els següents exercicis:
a) Llegeixi el primer capítol del “Llibre de les bèsties” i digui quina intervenció hi té la guineu.
b) Llegeixi aquest fragment del “Llibre de les bèsties” (III. De la traïció que Na Renart tractà del rey) i digui què enutja la guineu i què provoca aquest enuig? Per aconseguir els seus propòsits, la guineu pretén utilitzar un altre animal. Quin és aquest animal? Quins arguments i tècniques fa servir per convèncer-lo la guineu?
c) Havent llegit el fragment d'"El Llibre de les bèsties" que hi ha al llibre de text (p. 32), digui què proposa la guineu a l’elefant i com pretén aconseguir-ho? Per què l’elefant no es refia de la guineu?
d) Una qualitat de Na Renard és l’astúcia. Quines qualitats té l’elefant?
e) Per saber el final de l'obra, llegeixi Vll. De la mort de Na Renart. Quina valoració fa del fet que Lleó no sigui destronat?
f) Si la societat d’animals escull el rei (el lleó), podem concloure que la monarquia és una forma de govern democràtica?
g) Quines diferències hi ha entre una monarquia i una república (raoni la seva resposta tot comparant la Constitució dels EUA i la del Regne de Bèlgica)?
• Faci els següents exercicis (no obligatoris): a) Sobre els exemples lul•lians; b) Sobre l'estil narratiu de R. Llull; c) Sobre la fi cada animal en l'obra; d) Sobre els bons consells de govern.
• Programa “La caiguda de Constantnoble” [Catalunya Ràdio, "En guàrdia", dirigit per Enric Calpena, amb els professors Oriol Junqueras i Josep Solé i Sabaté, 22-08-2008].
• Capítol CCXXXI: “Com Plaerdemavida posa a Tirant en lo llit de la princesa”.
Activitats
1. Tot llegint la revista Lletra (la pot consultar a Dades), elabori una pregunta sobre la vida de Joanot Martorell.
2.Llegeixi la Sinopsi de l’obra (la trobarà a l’apartat Dades) i faci un resum breu de l'argument de Tirant lo Blanc (exercicis 1 i 2 de la pàgina 86 del llibre de text).
3. Digui quins són els escenaris en què transcorren les aventures de Tirant i quin és el fet més important de cada escenari (Trama argumental situada geogràficament).
4. Per què diem que Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca i no una novel·la de cavalleries? (Novel·la cavalleresca o novel·la de cavalleries?).
5. Per què podem dir que Tirant lo Blanc és una novel·la total (ex. 3 del llibre de text) i moderna? (Modernitat de l'obra).
6. Llegeixi el fragment del Tirant lo Blanc que hi ha a les pàgines 85-86 i faci els exercicis 4, 5 i 6 del llibre de text.
7. Llegeixi el capítol CCXXXI del Tirant lo Blanc i respongui el següent qüestionari.
a) Quins personatges intervenen en aquest capítol? Quin paper hi juga Plaerdemavida?
b) On succeeix l’acció? Com vesteix Tirant i què duu a la mà? En quin lloc és Tirant i per què hi és?
c) Quina temptació és a punt de vèncer a Tirant? I per què?
d) Què critica finalment Plaerdemavida a Tirant, en contrast amb la seva aptitud militar? Com respon el cavaller?
8. Per saber com Plaerdemavida aconsegueix el seu objectiu, llegeixi el capítol CCXXXIII. Faci’n un resum.
Exercicis sobre la vida i obra de Jacint Verdaguer
• Elabori una definició del concepte Renaixença, aplicat a la història de la literatura catalana, tot llegint un d’aquests dos textos (1 i 2).
• Tot fent ús d’algun dels materials que té a Dades, completi una biografia de Jacint Verdaguer.
• Vegi el programa televisiu “Porcel entrevista Verdaguer” (dins Entrevistes impossibles, TV3, 2002; 27’30 h) i estableixi les quatre etapes de la vida del poeta Verdaguer.
Imatge de Verdaguer en els bitllets de 500 PTA espanyoles (1971, 3 €), que en la cara posterior, paradoxalment, reprodueix una imatge de la població de Vernet, al peu del Canigó. És l’únic cas de la numismàtica europea en què un Estat fa servir una imatge exterior a les seves fronteres (a causa del desconeixement de la realitat catalana, ja que aquesta població pertany a la Catalunya Nord).
h) Text (fragment) de Terra Baixa (Acte III, escenes IX, X, XI) [document PDF > p. 5-11].
Activitats
1. Llegeixi una biografia d’Àngel Guimerà (o millor, miri l’audiovisual de l’apartat Dades) i esmenti tres fets de la seva vida que han tingut repercussió en la seva obra.
2. Quins gèneres teatrals va conrear Àngel Guimerà? En quines etapes podem dividir la producció teatral de l’escriptor i quines en són les obres més representatives? [exercicis 1, 2 i 3 del llibre de text, p. 166].
3. L’obra d’Àngel Guimerà ha tingut èxit en l’àmbit de la cultura i les arts? Busqui informació sobre les estrenes teatrals, les obres traduïdes a altres idiomes (1 i 2), i versions operístiques i cinematogràfiques.
4. Llegeixi l’argument de Terra Baixa i digui...
a)Quin és el conflicte social que hi ha al darrera.
b)I quines relacions amoroses s’hi plantegen.
5. Llegeixi les escenes IX, X i XI de l’Acte III (p. 5 a 11 del PDF), que es troba a Dades, i respongui aquest qüestionari.
a)Quins personatges intervenen a les escenes IX i X? Expliqui a què es dediquen?
b)Quina relació tenen els dos personatges de l’escena IX? Per què ell tracta a ella així? Que en vol aconseguir que no li dóna ella?
c)Per què el personatge fememí diu “ella no és la Marta”, sinó “la dona del Manelic”?
d)Qui és Manelic? Per on ha entrat en l’escena?
e)Quines són les seves pretensions? L’enfrontament entre els dos personatges masculins, a l’escena X, és inevitable? Per què? Per què Manelic llença l’arma?
f)Per què Manelic diu “tot s’ha trasmudat aquí dintre”?
g)Com reacciona Sebastià? Com acaba l’escena?
h)Què volen dir les paraules a) “lluny de la terra baixa”; b) “he mort el llop”?
i)Destaqui quina particularitat té Manelic i des de quin punt de vista se’ns presenta la representació de Terra baixa, dirigida per Kekke Schmidt i Hasko Weber, al Romea de Barcelona (2009).
·Programa radiofònic “Els Maragall reciten l’avi” (El món a RAC1, 2 de juny de 2010; 19,25 min.) [El seu nét, Pere Maragall explica qui era Joan Maragall]
1.Llegeixi el fragment de les Notes autobiogràfiques, al web Lletra, i expliqui en quina contradicció visqué les seves obligacions familiars.
2.Llegeixi el poema “Excelsior” i realitzi el qüestionari que hi ha al final del text.
a)Busqui les paraules que desconegui al diccionari.
b)A qui es dirigeix la veu del poeta?
c)Que vol dir la recomanació del vers 2?
d)A quin “port” i a quina “aigua tranquil·la” es refereix?
e)Quin significat metafòric tenen “el gran aire”, “mar endins”, “veles suspeses”, “mar transparent”, “aigües esteses”?
f)Per què creu que la veu del poeta contraposa la seguretat del port o de la terra ferma a la noblesa de l’aire o el mar?
g)Expliquia els dos darrers versos.
h)Fixi’s en el mode de la majoria de verbs del poema. Quina justificació té això?
i)Quin significat tenen els versos?
j)Què creu que vol transmetre el poeta amb aquest poema?
k)Com queda reflectida en aquest poema l’actitud d’obertura de la cultura catalana a la resta de cultures europees?
l)Frederich Nietzsche, pensador alemany que Joan Maragall va traduir al català, afirmava “tot desig vol eternitat” i que “viure és desitjar més”. Assenyali els versos en els quals aquestes paraules tenen sentit.
m)Trobi les al·literacions, les anàfores, els paral·lelismes i les antítesis del text.
Retrat de Joan Maragall (1904); Joan Maragall i la seva esposa Clara Noble
3.Llegeixi l’”Oda a Espanya” i/o escolti la versió de Xavier Ribalta. Alhora, abans de respondre les següents preguntes, llegeixi també l’apartat “Els tres cants de guerra”, dels Apunts sobre Visions i cants (p. 9-10), per entendre millor el contingut del poema.
a.Esmenti dos objectius fonamentals que plantegen la generació d’escriptors i intel·lectuals modernistes a finals de segles XIX.
b.Quin fet polític motiva aquest poema?
c.Quina veu parla ací? I a qui ho fa? Quin nom rep el recurs poètic que usa Maragall per expressa a qui es dirigeix?
d.Maragall es considera fill d’Espanya, però n’està satisfet, se sent ben tractat? Per què?
e.Qui són els saguntins? A quines glòries i records es refereix Maragall? Per què diu, al vers 11, “has viscut trista”?
f.Quin canvi de valors proposa Maragall en la tercera i la quarta estrofa?
g.En les cinquena i sisena estrofes, apareixen uns vaixells. Són reals o imaginats? Raoni-ho.
h.Quin prec formula Maragall al destinatari? A on ha de mirar Espanya?
i.Quin contrast hi ha entre el vers inicial i el vers final? I entre la penúltima i la darrera estrofa?
j.Quin dilema planteja Maragall en les relacions de Catalunya amb Espanya?
k.Aquest monòleg adopta una forma documental prou coneguda. Quina? Raoni aquesta afirmació.
l.Tot i ser un poema del 1898, aquests versos de Maragall són encara vigents?
Tomba de Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi, a Barcelona
Monòlit amb el poema "La fageda d'en Jordà" a la fageda que en motivà la composició
.JPG)
.JPG)
.jpg)
