|
La formació del lèxic català
Tipus de mots
Des del punt de vista diacrònic, l'origen dels mots es divideix en tres grups:
• patrimonials: són aquelles paraules que han evolucionat fonèticament i semàntica des dels orígens de l'idioma (en català serien els mots que van evolucionar des del llatí fins a l'actualitat);
• manlleus: són paraules agafades d'altres llengües, que poden adaptar-se o no a la normativa i poden esdevenir patrimonials amb el pas del temps. Si una paraula és un manlleu d'una llengua morta o avantpassada de l'idioma en qüestió, s'anomena cultisme;
• neologismes: creacions de noves paraules.
Neologismes
Mètodes de formació de neologismes:
• Derivació: afegir prefixos i/o sufixos a lexemes ja existents [des + comprimir: descomprimir];
• Composició: combinació de mots ja existents [busca + usuaris: buscausuaris];
• Composició sàvia: combinació de formants cultes (llatins o grecs) o d'un mot patrimonial amb un formant culte [mega + polis: megàpolis];
• Lexicalització: lexicalització d'una forma flexiva, normalment un verb [rentar: rentat];
• Habilitació sintàctica: canvi de la subcategoria gramatical d'un altre [desqualificar: desqualificar-se];
• Sintagmació: lexicalització d'una estructura sintàctica el resultat de la qual és un compost sinàptic [violència domèstica];
• Siglació: lexicalització d'una sigla llegida com una paraula [cedé];
• Mots creuats: apòcope del primer element d'una estructura sintàctica lexicalitzada i afèresi del segon [turisme + informàtica: turismàtica].
• Truncament: apòcope o afèresi, o supressió d'un mot o més d'un d'una estructura sintàctica lexicalitzada [neoconservador: neocon; top model: top];
• Neologisme semàntic: canvi de significat d'un mot; pot ser per habilitació d'una marca [cercador, típex];
• Manlleus: incorporació de mots presos d'altres llengües. Poden arribar a adaptar-se a la llengua receptora, com en el cas de disquet o xip, que provenen de diskette i chip en anglès. Una mena de manlleu és el xenisme, que consisteix en un mot pres d'una altra llengua que té com a referent un element inexistent en la cultura pròpia. Quan l'element denominat deixa d'ésser estrany (curri), el mot esdevé un manlleu;
• Calc: formació d'una unitat lèxica per imitació de l'estructura o significació d'un mot estranger [space shuttle: llançadora espacial; container: contenidor];
• Altres sistemes: incorporació de mots d'origen dialectal, d'argot, i altres sistemes que no es poden classificar en els apartats anteriors [fitipaldi].
Informació extreta de les entrades etimologia i neologisme de www.wikipèdia.cat
|