Inici · Activitats · 4t ESO · Comunicació
 

Cerca

Comunicació 4t d'ESO PDF Imprimeix Correu electrònic
Activitats - Comunicació 4t ESO

LLENGUA CATALANA – 4t. d’ESO (TELL - Castellnou)           CURS 2010-2011
Professor: Jordi-Carles Burillo
 
 
1a avaluació
2a avaluació
3a avaluació
Lectura i comunicació
·       La poesia.
·       La narració literària.
·       Comentari d’un text literari.
·       Cinema i literatura.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
U. 9, 10, 1, 5.
·       La diversitat lingüística.
·       Les varietats dialectals.
·       Els registres funcionals.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
U. 9, 10, 11.
·       L’argumentació ideològica.
·       La conversa formal: col·loqui, debat, entrevista.
·       El treball escrit i l’exposició oral.
·       La carta i el correu electrònic.
·       La sol·licitud i el currículum.
·       Impresos, notes, convocatòries, actes de reunions i avisos.
 
U. 2, 3, 4, 6, 7, 8.
 

1a avaluació

2a avaluació: La diversitat lingüística a Europa i al món. Les varietats lingüístiques I (v. geogràfiques; v. socials i temporals). Les varietats lingüístiques II (v. funcionals o registres).

3a avaluació

 


U.9 La diversitat lingüística a Europa i al món


Activitats prèvies

1. Llegeixi l'entrevista al cap espiritual inuit, Angaangaq ("La Vanguardia", 6 de maig de 2011), i digui quina particularitat té la seva llengua, en relació per exemple a les llengües com el català, el francès o l'anglès. Ofereixi un explicació raonada d'aquesta particularitat.

2. Llegeixi l'article "Sobre les llengües del món", de Joan Francesc Mira. Expliqui qui fet d'importància sociolingüística exposa J. F. Mira i si aquest fet seria possible en altres latituds, com per exemple a l'estat espanyol. Raoni la seva resposta.

3. Si al món hi ha unes 6.000 llengües i aquestes es distribueixen segons les dades d'aquesta graella, entre quines franges de quantitats de parlants es troben el nombre més gran de comunitats lingüístiques (més d'un 50%)? Calculi el tant per cent de les comunitats que tenen més d'un milió de parlants?

 

Nombre de parlants
Nombre de llengües
+ 100 milions
12
10 - 99 milions
72
1 - 9,9 milions
239
100.000 - 999.999
795
10.000 - 99.999
1.605
1.000 - 9.999
1.782
100 - 999
1.075
10 - 99
302
1 - 9
181
 
Font: TUSÓN, Jesús. Patrimoni natural. Ed. Empúries. [dades de 1997]
 
 
4. Dels 9 grups de la mateixa graella anterior, en quina situaria el català? Citi altres llengües (europees o no) que tinguin un nombre similar de parlants (+2/-2 milions).
 
Llengües
Nombre de parlants
hongarès
12
txec
10
suec
9
amhàric (Etiopia)
8
búlgar
8
grec
8
tagàlog (Flipines)
8
bisaia (Flipines)
8
català
7 (actual. 8)
assamès (Índia)
7
tibetà
7
uzbek
7
quítxua
5
danès
5
kurd
5
finès
5
noruec
4
 
Font: MOLLÀ, Toni; PALANCA, Carles. Curs de Sociolingüística 1. Ed. Bromera.
 
 
5. Les comunitats lingüístiques amb més parlants són europees? Esmenti-les. Per què certes llengües europees tenen més de 100 milions de parlants? El motiu és sempre el mateix?
 
Llengües
Nombre de parlants
xinès (mandarí)
900 milions
anglès
350 milions
espanyol
250 milions
hindi
200 milions
rus
150 milions
àrab
150 milions
bengalí
150 milions
[indonesi
150 milions]
portuguès
135 milions
japonès
120 milions
alemany
100 milions
francès
70 milions
...
 
kwakiutl
400
maidú
370
luisenyo
250
menòmini
220
haida
170
pipil
150
chinook
150
achumawui
140
tuscarora
120
eyac
120
 
Font: TUSÓN, Jesús. Patrimoni natural. Ed. Empúries. [dades de 1997]
 
 
6. Quin dels cinc criteris d'identificació d'una llengua li sembla més encertat? Raoni la resposta.
 
Criteri d'identificació
Explicació
Exemples
Numèric (de dimensió)
Les comunitats amb més parlants fan servir llengües, mentre que les comunitats amb menys parlants fan servir dialectes, patois, etc.
Llengua: francès.
Patois: occità.
Comprensibilitat
Dos parlants s'entenen mútuament tot usant la varietat pròpia.
Funciona: català del Principat/País Valencià; holandès d'Holanda/flamenc (de Bèlgica).
No funciona: àrab (col·loquial) del Marroc/Jordània.
Psicològic
Es basa en l'opinió subjectiva del parlant.
Discutit: Català del Principat/País Valencià; portuguès/variant gallega
Varietat estàndard
La llengua interdialectal, formal, pública (i escrita) serveix a persones que usen variants col·loquials inintel·ligibles.
Funciona: alemany (Alemanya, Suïssa, Àustria, Bèlgica, Estat francès); àrab escrit; xinès mandarí.
No funciona: serbocroat (?); francès europeu/ d'Haití (?).
Polític
Un poder polític reconeix una varietat lingüística com a oficial.
Funciona: feroès (illes Fèroe), cors.
Discutit: moldau, gallec, alsacià.
Sense reconeixement (explícit): asturià, aragonès, francoprovençal.
 
 
7. Calculi la mitjana quantes llengües per Estat hi ha al món, si a l'ONU hi ha representats 170 Estats. Tot tenint en compte la informació de la següent graella, quantes llengües tenen reconeixement polític (busqui informació de cada Estat).
 
Estat
Nombre de llengües
Nombre de llengües oficial (d'Estat)
Papua - Nova Guinea
826
 
Indonèsia
713
 
Nigèria
470
 
Índia
407
 
Austràlia
234
 
Xina
205
 
Brasil
195
 
EUA
176
 
Filipines
171
 
Sudan
142
 
Estat espanyol
9
 
Estat francès
8
 
 
Font: TUSÓN, Jesús. Patrimoni natural. Ed. Empúries. [dades de 2002]
 
 
8. Tot tenint en compte els factors de manteniment d'una llengua, de la graella següent, valori si la situació de la llengua catalana compleix les condicions d'aquests factors.
 
Factors de manteniment d'una llengua
Explicació
Exemples (a Europa)
Control lingüístic (sobirania sociolingüística)
Un Estat, o una administració dins d'un Estat multinacional, reconeix com a oficial només una llengua determinada, dins del propi territori, i des d'un poder polític propi practica una política lingüística que n'afavoreix l'ús davant de qualsevol altra llengua.
França (francès); Hongria (hongarès); .
Suïssa (francès, alemany, italià).
Finlàndia (finès, suec).
Bèlgica (francès, neerlandès, alemany).
Consciència lingüística autocentrada
Discurs que justifica la sobirania sociolingüística i l’ús normal, en totes les ocasions i per part de tothom, de la llengua pròpia davant altres poders polítics i l'ús d'altres llengües.
 
Màxima funcionalitat social
La llengua pròpia serveix per satisfer totes necessitats socials, cosa que fa que, als seus parlants, no els calgui aprendre’n ni usar-ne una altra llengua (aquests són monolingües o actuen amb lleialtat lingüística).
 
Màxima quantitat de parlants i d'ús
La llengua pròpia té el màxim de parlants possible en el territori que ocupa i és usada en tots els àmbits d'ús (amb poques excepcions).
 
 
 
9. La desaparició d'una llengua pot produir-se per diverses causes. Faci correspondre el nom d'aquestes llengües/pobles (pobles de Tasmània -palawa-, aborígens d'Austràlia o kooris, pobles americans precolombins, antic elamita, moriscos, tàtars de Crimea, hebreus -amb la diàspora-, mossàrabs, dàlmata, iber, etrusc, accadi, guanxe, còrnic) amb les causes ací indicades (busqui'n informació, si és necessari).
 
Causes de desaparició d'una llengua
Llengües
Genocidi
 
Emigració forçada
 
Assimilació
 
Catàstrofes naturals
 
 
 
10. Busqui informació sobre el concepte de "bilingüisme social" i intenti explicar el que expressa aquest esquema. Busqui, a més, un exemple per a cada llengua (L A = llengua A / L B = llengua B).
 
Procés de substitució lingüística (progressió temporal >)
Monolingüisme L A >
Bilingüisme L A>B >
Monolingüisme L B
poder polític L A
parlants L A
ocasions d’ús L A
- poder polític L A
- parlants L A
- ocasions d’ús LA
+ poder polític L B
+ parlants L B
+ ocasions d’ús L B
poder polític L B
parlants L B
ocasions d’ús L B
Situació estable
Situació dinàmica LA > L B
Situació estable
 
Esquemes complementaris
 
Font: Jordi Solé. Socolingüística per a joves. Pàg. 55.
 
Font: Rosa Sanz i Francesc Ruiz. Quaderns d'activitats 1. Pàg.61.
 
 
Font: Jordi Solé. Sociolingüística per a joves. Pàg.57.
 
 
Activitats pràctiques
 
11.      Expliqui les diferències entre la situació sociolingüística d'aquestes quatre llengües, segons la graella.
 
 
minoritzada
(en procés de substitució)
no minoritzada
minoritària
sami
albanès
no minoritària
espanyol (Puerto Rico)
anglès
 
 
 
12. Busqui informació sobre la situació d'ús d'aquestes llengües europees (situació geogràfica, nombre de parlants, reconeixement polític, ús, etc.): alemany, asturià, basc, danès, finès, franco-provençal, frisó, gal·lès, grec, hongarès, islandès, lapó, maltès, occità, portuguès, suec, turc, txuvaix.
 
13. Realitzi els exercicis del llibre de text de les pàgines 229-230: 4, 6, 7, 1, 8 (dels Estats plurilingües que apareixen en la llista, esculli els únics dos que practiquen un política lingüística democràtica i igualitària, que afavoreix totes les comunitats lingüístiques; després expliqui-la).
 
·        Web Ethnologue, amb 6.909 llengües; per Estats; pel nom -alfabèticament-; pàgina de cerca; dades estadístiques.
·        Web Disapppearing languages.
·        Web Les llengües del món, elaborat pel professor Gabriel Bibiloni.
·        Web Les llengües del món, de Linguamon.
·        Web Naciopèdia.
·        Article "Llengües mortes", a Viquipèdia.
·        Article "List of extinc languages", a Viquipèdia.
·        Article "Tasmania", a Viquipèdia.
·        Articles "Aborígens australians" i "Llengües australianes", a Viquipèdia .
·        Article "Pobles indígenes d'Amèrica", Viquipèdia.
·        Article "Idioma elamita", a Viquipèdia.
·        Article "Morisc", a Enciclopèdia catalana.
·        Article "01. Tàtar", a Naciopèdia.
·        Article "Diàspora", a Viquipèdia.
·        Article "Mossàrab", a Viquipèdia i a Enciclopèdia catalana.
·        Article "Dàlmata", a Viquipèdia.
·        Article "Ibers", a Viquipèdia.
·        Article "Etrusc", Viquipèdia.
·        Article "Accadi", a Viqupèdia.
·        Article "Guanxe", a Viquipèdia.
·        Article "Còrnic", Viquipèdia.
Llista de llengües europees amb quantitats de parlants (Toni Mollà i Carles Palanca. Curs de sociolingüística 1. Pàg. 64).
 
 
Activitats prèvies

14. Visió de l'audiovisual Els perfils del català. Varietats i registres de la llengua catalana (Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 1990. 17 min.). També pot obtenir la mateixa informació que proporciona l'audiovisual, tot llegint les pàgines del llibre del text, p. 253-254 i 281.

 

15. Comenti el diagrama següent en relació a la llengua del parlant com a individu i en relació a la llengua estàndard.

16. Completi l’esquema, en relació a la diversitat lingüística.

17. Digui quina coincidència i quina diferència hi ha entre els dialectes i la llengua estàndard.

Activitats pràctiques

18. Realitzi els exercicis del llibre de text de les pàgines 255-256: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7; i les pàgines 283-284 (3, 5).

19. Vegi l'audiovisual Compraré peres (Generalitat de Catalunya. 1983) i esmenti un tret que diferenciï fonèticament el català occidental del català oriental i un altre que sigui propi del català meridional (o valencià) o de l'insular en relació al català del Principat. A més esmenti una diferència morfològica i una altra de lèxic entre els diversos dialectes.

Edu3.cat

20. Escolti les següents cançons i digui a quin dialecte geogràfic pertanyen: Ai, ai, ai (Sota la palmera), Al Tall (Tio Canya), Biel Majoral (Jo sóc català), Blues del picolat (El bons amonestaments de la tia Eliana), Càlic (Cobles 1412), Els Pets (Jo sóc el teu amic), Feliu Ventura (Si ens queda la cançó), Antònia Font (Tots es motors), Ja t'ho diré (Si véns) (Planetes transparents), Jordi Barre (Els hi fotrem), La violeta (Lo garrotin vell), Manel (Al mar), Obrint pas (No hem oblidat), Ocults (No venguis sa terra), Ovidi Montllor (Cançó del cansat), Quico el Cèlio, el Mut i el Noi de Ferreries... (Jotes finals), Sopa de cabra (Camins), The Companys (Països Catalans), Umpah-pah (Ull per ull).

21. Especifiqui a quins dialectes pertanyen aquest trets (faci ús dels mapes de trets dialectals i de les dades contingudes a l'enllaç que classifica els dialectes catalans):

a) No hi ha desinència de 1a persona del Present d’Indicatiu: _____________
b) La desinència de 1a persona del Present d’Indicatiu és [u]: _____________
c) Pronunciació de la –r final: ________________________________________
d) Article masculí lo: _______________________________________________
e) Pèrdua de la darrera consonant en el grups –MP, -NT, -LT, -MB, -NC: _____
f) Article salat: ____________________________________________________
g) Neutralització de les o i u àtones en [u]: ____________________________
h) La desinència de 1a persona del Present d’Indicatiu és [i]: _____________
i) Canvi de la d i l intervocàlica en r: _________________________________
j) Pèrdua de la d intervocàlica: ______________________________________
k) Distinció entre la [b] bilabial i la [v] labiodental: _____________________
l) Canvi fonètic de la ll intervocàlica en [y], iod (iodització): _____________
m) Ensordiment de la [z] i [dz]: _______________________________________
n) Distinció de les a i e àtones: _______________________________________
o) Distinció de les o i u àtones: _______________________________________
p) Increment verbal -ixca-: __________________________________________________
r) La desinència de la 2a persona del singular del Present de Subjuntiu és -os. _________
s) Forma verbal de passat simple amb el verb anar (vaig anar): _____________________
 
22. Llegeixi aquest text adaptat de la Paràbola del fill pròdig (compte: no és una transcripció fonètica, AFI) i faci una llista de deu trets propis del dialecte al qual pertany, el català de Mallorca (Campos). Compari'l amb la versió escrita.
 
·        Article "Dialecte", Viquipèdia.
·        Article "Sociolecte", Viquipèdia.
·        Article "Llengua estàrdard", Viquipèdia.
·        Audiovisual "Compraré peres" (Generalitat de Catalunya. 1983. 11 min.).
 
 
 
Activitats prèvies
 
23.      Visió de l'audiovisual Els perfils del català. Varietats i registres de la llengua catalana (Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. 1990. 17 min.), a partir de minut 8,30. També pot obtenir la mateixa informació que proporciona l'audiovisual, tot llegint les pàgines del llibre del text, p. 282.

 
Important: fixi's que la llengua estàndard a) no és definida com a registre en aquest audiovisual, sinó com la varietat dialectal comuna; b) i que malgrat que, a la pàgina 282, la definició d'"estàndard" és correcta, aquesta definició no es correspon al que és un registre, ja que és fruit d'una abstracció de les característiques que determinen els trets d'un parlant o usuari lingüístic i no de les característiques pròpies de la situació en què es troba el parlant.
 
24.      Repassi la graella Els registres segons el grau de formalitat.
 
Activitats obligatòries
 
25.      Realitzi els exercicis del llibre de text de les pàgines 283-284: 4, 6, 1, 7.
 
26.      Llegeixi aquests texts digui a quin registres pertanyen; assenyali'n un tret que justifiqui la seva elecció en cada cas (usi la graella de l'activitat 22): text 1, text 2, text 3, text 4, text 5, text 6, text 7.
 
27.      Digui quin registre usaria en cada ocasió: a) Ha d'escriure una carta a una amiga explicant-li com ha anat un viatge a Noruega; b) Ha de fer una explicació sobre el medi ambient a un grup de biòlegs; c) Li és necessari presentar uns nous estris de fusteria a uns empleats que acaben d'arribar a l'empresa (que fa mobles); d) Manté una conversa amb un rodamón a un parc de la seva ciutat; e) Presenta una sol·licitud a l'Ajuntament per fer obres menors a casa; f) Ha de redactar una octaveta que sensibilitzi el veïnat perquè es mobilitzi per reclamar una nova escola al barri; g) Crea un text narratiu per al guió d'una pel·lícula.
 
28.      Redacti el següent text:.
 
3a avaluació
 
 

 

 

 

 

 

 

 
Joomla Templates by Joomlashack